Pues esta semana que ya acaba, sí, precisamente del 4 al 10 de mayo, ha sido la III Semana Mundial de la Seguridad Vial, dedicada especialmente a los niños. Para ello se ha abierto una página web y se ha publicado una Declaración de los niños para la Seguridad Vial a la que se puede dar apoyo, firmándola en la misma web.
La revista de la Dirección General de Tráfico se hizo eco de esta Semana publicando una noticia. A raíz de esto, esta semana en las noticias de la televisión se han comentado partes del mismo. No entraremos en las cifras. Son espeluznantes.
Lo que nos hizo pensar en dedicar esta entrada al tema fue el hecho, inconcebible, inesperado (llamadnos ingenuos), de que mostraran imágenes de coches circulando en carretera en los que uno o dos niños iban sin el cinturón de seguridad. ¿Cómo es posible?
Vayamos a lo positivo. Da igual que no nos hayamos enterado de que la semana esta existe, que acaba de pasar mientras pensábamos en lo caluroso que se está poniendo este mes de mayo. Todavía podemos colaborar, hacer algo, hacer mucho. A saber:
poner siempre el cinturón o el sistema adecuado a la edad a los niños
cruzar la calle con los niños cogidos de la mano si son pequeños
cruzar cuando el semáforo está verde para los peatones,
estén mirando o no los niños que esperan para cruzar en el otro lado,
aunque vayamos solos,
conducir con precaución
... ... ... ... ... ... ... ...
Todo esto lo podíamos hacer esta semana pasada y, más importante, lo podemos hacer cada día, todo el año. Con una gran ventaja: depende de nosotros mismos.
Para información sobre sillitas podéis enlazar con esta información de la DGT.
Antoni Salvà Siquier. Pediatre.
diumenge, 10 de maig del 2015
diumenge, 19 d’abril del 2015
La de la bufetada
Aquests dies estem veient una munió de nens i nenes amb la malaltia de la bufetada, no pel seu comportament, sinó pel virus anomenat parvovirus B19. Segons l'escola de la que venen, també en diuen cinquena malaltia, eritema infecciós, megaeritema o, alguns una mica menys encertats, de la papallona.
Tots aquests noms són sinònims de la mateixa infecció. L'eritema infecciós és una malaltia infecciosa que es caracteritza per l'aparició d'una vermellor típica a les galtes, del que ve això de la bufetada. No sol donar febre alta ni malestar, de manera que no ens adonem que el nen té alguna cosa en marxa fins que surt l'erupció. I resulta que quan apareix l'erupció, el "malalt" ja no és contagiós. És per això que, un cop diagnosticada la malaltia, no és necessari prendre cap mesura d'aïllament.
L'erupció, en forma de taques vermelles planes s'estén a tronc i braços i cames. Desapareix en uns dies, però pot reaparèixer repetidament durant un mes, aproximadament.
Aquesta malaltia, en nens sans, no ha de tenir cap tipus de complicació. Només es considera que s'ha de tenir precaució amb persones amb immunodepressió i amb embarassades que no l'hagin passada abans.
En definitiva, sigui quin sigui el nom que li han donat, no us preocupeu, ja no és contagiós, vida normal.
Més informació i detalls, si voleu a Kidshealth, AEPap, AEPed (aquestes últimes en castellà en diuen "megaloeritema").
Per si teniu curiositat, i això no ho trobareu a les webs que us acabem de recomanar, a principis del segle XX es van descriure unes malalties infeccioses infantils amb erupció que se'n van dir "clàssiques", i per a les que es va establir una denominació ordinal a mesura que les identificaven els savis del moment. La llista va arribar a 6:
Primera malaltia: xarampió.
Segona malaltia: escarlatina.
Tercera malaltia: rubèola.
Quarta malaltia: malaltia de Dukes o Filatov-Dukes (aquesta no existeix en realitat, però al 1904 no ho sabien).
Cinquena malaltia: la de la bufetada, eritema infecciós o megaeritema.
Sisena malaltia: exantema sobtat.
Antoni Salvà Siquier. Pediatre.
Tots aquests noms són sinònims de la mateixa infecció. L'eritema infecciós és una malaltia infecciosa que es caracteritza per l'aparició d'una vermellor típica a les galtes, del que ve això de la bufetada. No sol donar febre alta ni malestar, de manera que no ens adonem que el nen té alguna cosa en marxa fins que surt l'erupció. I resulta que quan apareix l'erupció, el "malalt" ja no és contagiós. És per això que, un cop diagnosticada la malaltia, no és necessari prendre cap mesura d'aïllament.
L'erupció, en forma de taques vermelles planes s'estén a tronc i braços i cames. Desapareix en uns dies, però pot reaparèixer repetidament durant un mes, aproximadament.
Aquesta malaltia, en nens sans, no ha de tenir cap tipus de complicació. Només es considera que s'ha de tenir precaució amb persones amb immunodepressió i amb embarassades que no l'hagin passada abans.
En definitiva, sigui quin sigui el nom que li han donat, no us preocupeu, ja no és contagiós, vida normal.
Més informació i detalls, si voleu a Kidshealth, AEPap, AEPed (aquestes últimes en castellà en diuen "megaloeritema").
Per si teniu curiositat, i això no ho trobareu a les webs que us acabem de recomanar, a principis del segle XX es van descriure unes malalties infeccioses infantils amb erupció que se'n van dir "clàssiques", i per a les que es va establir una denominació ordinal a mesura que les identificaven els savis del moment. La llista va arribar a 6:
Primera malaltia: xarampió.
Segona malaltia: escarlatina.
Tercera malaltia: rubèola.
Quarta malaltia: malaltia de Dukes o Filatov-Dukes (aquesta no existeix en realitat, però al 1904 no ho sabien).
Cinquena malaltia: la de la bufetada, eritema infecciós o megaeritema.
Sisena malaltia: exantema sobtat.
Antoni Salvà Siquier. Pediatre.
dimecres, 15 d’abril del 2015
Compromesos amb la lactància materna
Si feu clic a la foto, viatjareu a la secció de la pàgina web del CAPSE amb diversos documents, normatives, informacions i enllaços que hem preparat per a totes les famílies que es vulguin informar sobre la lactància materna.
El que volem, i això és el més important, és ajudar a les mares que volen donar el pit i tenen dubtes o alguna dificultad per fer-ho, o simplement rebre informació. No pretenem convencer a ningú. Volem informar i ajudar.
A la web trobareu la part escrita, però també com trobar ajuda personal. Us informem del dia en què podeu venir al CAP a trobar-vos amb altres mares i amb una infermera que us orientarà en el que necessiteu, així com un mail de contacte. També veureu al calendari del blog i de la web que el taller de Lactància Materna té lloc cada divendres no festiu a les 11:30 hores.
Fixeu-vos que per assistir al Taller de Lactància Materna o demanar ajuda no és necessari que el nadó ja estigui donat d'alta enlloc ni que hagi estat visitat. No us demanarem cap paper ni document.
També convidem a venir a les dones embarassades que vulguin veure de primera mà com ho fan i ho viuen les dones que ja estan lactant. En aquest cas, us convidem especialment el primer divendres de cada mes.
No dubteu en demanar ajuda a qualsevol membre de l'Equip de Pediatria.
dilluns, 30 de març del 2015
Calçat que no passa del turmell
En resum:
Els peus aprenen a caminar millor sense ajuda. El calçat ha de servir per protegir el peu, no per a guiar-lo ni limitar els seus moviments. Teniu això en ment en comprar sabates pels vostres fills i filles, a qualsevol edat.
Calçat que no passa del turmell...
Així comença la defició de sabata del diccionari. Com han de ser les sabates del nen? És una pregunta freqüent de les famílies amb infants que comencen a posar-se drets o a caminar. Abans d'aquest moment, és a dir, nadó, lactant a la cadireta, dormint, en braços o reptant pel terra... no necessita sabates, ni botes, ni sandàlies ni res. En tot cas un mitjó o peüc perquè no tingui fred.
A l'hora de posar-se dret o caminar, què necessita el nen o nena?
Necessita protecció, i punt. El peu, la cama, el turmell no necessiten cap estructura que dirigeixi el seu moviment, que limiti l'amplitud de moviments. És més, el que millor li va és poder moure's, ser lliure, haver d'esforçar-se per mantenir postures, per aguantar el pes del cos, per aprendre a equilibrar-se.
El que hem de proporcionar als peus és que els protegim amb algun material (diguem-li sabates) que eviti els perills d'anar per casa o pel carrer: brutícia, substàncies relliscoses, el trocet de vidre de l'últim got que es va trencar a la cuina, pedretes al carrer, la temperatura cremant de l'estiu i el fred de l'hivern...
A partir d'aquí, escolliu les sabates que vulgueu. I hem posat sabates, perquè les botes no entren en les nostres recomanacions. Com hem dit, el turmell també vol ser i sentir-se lliure. Per llegir més i consells específics de les característiques de les sabates, us recomanem la pàgina web del Dr García Fontecha. Us agradarà.
A més de les característiques de les sabates en sí, es poden trobar consells curiosos, com per exemple quin és el millor moment de dia per comprar-les: la tarda. La raó és que a la tarda el peu és una mica més gran que al matí. És millor comprar-les a la tarda i que al matí resultin una mica més grans, que no comprar-les al matí i que a la tarda el nen les noti estretes. Tot això suposant que aneu a comprar les sabates amb el nen...
Antoni Salvà Siquier. Pediatre.
Els peus aprenen a caminar millor sense ajuda. El calçat ha de servir per protegir el peu, no per a guiar-lo ni limitar els seus moviments. Teniu això en ment en comprar sabates pels vostres fills i filles, a qualsevol edat.
Calçat que no passa del turmell...
Així comença la defició de sabata del diccionari. Com han de ser les sabates del nen? És una pregunta freqüent de les famílies amb infants que comencen a posar-se drets o a caminar. Abans d'aquest moment, és a dir, nadó, lactant a la cadireta, dormint, en braços o reptant pel terra... no necessita sabates, ni botes, ni sandàlies ni res. En tot cas un mitjó o peüc perquè no tingui fred.
A l'hora de posar-se dret o caminar, què necessita el nen o nena?
Necessita protecció, i punt. El peu, la cama, el turmell no necessiten cap estructura que dirigeixi el seu moviment, que limiti l'amplitud de moviments. És més, el que millor li va és poder moure's, ser lliure, haver d'esforçar-se per mantenir postures, per aguantar el pes del cos, per aprendre a equilibrar-se.
El que hem de proporcionar als peus és que els protegim amb algun material (diguem-li sabates) que eviti els perills d'anar per casa o pel carrer: brutícia, substàncies relliscoses, el trocet de vidre de l'últim got que es va trencar a la cuina, pedretes al carrer, la temperatura cremant de l'estiu i el fred de l'hivern...
A partir d'aquí, escolliu les sabates que vulgueu. I hem posat sabates, perquè les botes no entren en les nostres recomanacions. Com hem dit, el turmell també vol ser i sentir-se lliure. Per llegir més i consells específics de les característiques de les sabates, us recomanem la pàgina web del Dr García Fontecha. Us agradarà.
A més de les característiques de les sabates en sí, es poden trobar consells curiosos, com per exemple quin és el millor moment de dia per comprar-les: la tarda. La raó és que a la tarda el peu és una mica més gran que al matí. És millor comprar-les a la tarda i que al matí resultin una mica més grans, que no comprar-les al matí i que a la tarda el nen les noti estretes. Tot això suposant que aneu a comprar les sabates amb el nen...
Antoni Salvà Siquier. Pediatre.
dimecres, 11 de març del 2015
Vacuna contra la varicel·la: PROHIBIDA!
Aquest mes de febrer 2015, el Departament de Salut, a través d'un document que podeu llegir aquí, ens adverteix als professionals de la salut que "no poden administrar la vacuna de la varicel·la portada directament pels propis pacients".
Això fa que, a part de no poder administrar la vacuna, ja no poguem ni parlar-ne. Com hem de recomanar una vacuna, encara que estigui científicament avalada, si
a) les famílies l'han d'anar a comprar a l'estranger? i
b) quan la tinguin, no trobaran a ningú que la pugui administrar?
La Societat Catalana de Pediatria ha emès un comunicat en resposta a aquesta situació, que explica molt bé la polèmica i el problema ètic que això ens genera.
La vacuna contra la varicel·la s'administra en les condicions actuals als nens i nenes en el curs de sisè de Educació Primària. Abans d'aquesta edat únicament a la població d'uns determinats grups de risc: algunes malalties cròniques i malalties o condicions amb immunodepressió.
Podeu llegir també un document explicatiu del Comité Asesor de Vacunas de la Asociación Española de Pediatría. Aquest Comité és optimista, com podreu llegir en frases com aquesta: "y estar atentos para poder administrarles la ... dosis cuando la situación actual se normalice".
Això fa que, a part de no poder administrar la vacuna, ja no poguem ni parlar-ne. Com hem de recomanar una vacuna, encara que estigui científicament avalada, si
a) les famílies l'han d'anar a comprar a l'estranger? i
b) quan la tinguin, no trobaran a ningú que la pugui administrar?
La Societat Catalana de Pediatria ha emès un comunicat en resposta a aquesta situació, que explica molt bé la polèmica i el problema ètic que això ens genera.
La vacuna contra la varicel·la s'administra en les condicions actuals als nens i nenes en el curs de sisè de Educació Primària. Abans d'aquesta edat únicament a la població d'uns determinats grups de risc: algunes malalties cròniques i malalties o condicions amb immunodepressió.
Podeu llegir també un document explicatiu del Comité Asesor de Vacunas de la Asociación Española de Pediatría. Aquest Comité és optimista, com podreu llegir en frases com aquesta: "y estar atentos para poder administrarles la ... dosis cuando la situación actual se normalice".
dimarts, 17 de febrer del 2015
5 al dia o 1 cada 5 dies...
De caques parlem. I avui, de lactants petits. És una consulta freqüent tan per a les infermeres com per als pediatres. Més o menys tothom assumeix que els nadons fan deposcions molt freqüents, groguenques (color mostassa) i grumolloses o líquides. Això és el que diuen els llibres.
Els dubtes apareixen quan el lactant baixa el ritme a 1 o 2 al dia, o cada 2 dies. La deposició, de vegades, també canvia de color (uns dies és d'un groc més clar que la famosa mostassa, o verd fosc) i de consistència, de vegades és una deposició sòlida i allargada. Increïblement, algun lactant és capaç de fer una deposició semi líquida després de 3 dies sense fer-ne.
Si a aquests canvis afegim el gemecs del nen, moviments de cames i braços, plor i gasos que tenen per costum expulsar, la preocupació es fa tan sòlida com la deposició abans esmentada.
Igual que no esperem que camini al mes, ni que dormi 10 hores seguides a la nit, no podem ni hem d'esperar que el budell (un tub de milions de cèl·lules que han de funcionar de forma coordinada, que continuament està creixent, on cada dia hi ha cèl·lules noves i cada dia són una mica més grans) es mogui, de la nit al dia, o sigui, del ventre de la mare a l'espai exterior, harmònicament, triturant el menjar, desfent-lo en molècules elementals, absorbint-les, barrejant sucs intestinals, desplaçant el seu contingut amb una sincronització perfecte.
Contingut que en néixer augmenta en volum i complexitat de forma sobtada. Ha passat de ser líquid amniòtic i cèl·lules que anava empassant, a, de cop i volta, i cada 2-3 hores, una nova càrrega d'un líquid complexa, que li dona molta feina. Li costa una mica treure's la feina de sobre, però va fent. Cada dia una mica millor, més segur, més eficient.
El budell necessita temps. No necessita experiments amb infusions, aigua, que la mare mengi o deixi de menjar. Si pren llet de fórmula no necessita que la canviem cada 3 dies per trobar la que va bé. Si no fa caca un dia (ni 3 ni 5), no necessita supositoris, ni laxants, ni enemes. El budell necessita temps per practicar i aprendre. I nosaltres hem de saber donar-li.
Si el vostre nen/a no fa les caques en la freqüència esperada, però menja bé, no vomita, està content/a... espereu, no feu canvis, consulteu si voleu, però espereu. El budell us ho agrairà.
Els dubtes apareixen quan el lactant baixa el ritme a 1 o 2 al dia, o cada 2 dies. La deposició, de vegades, també canvia de color (uns dies és d'un groc més clar que la famosa mostassa, o verd fosc) i de consistència, de vegades és una deposició sòlida i allargada. Increïblement, algun lactant és capaç de fer una deposició semi líquida després de 3 dies sense fer-ne.
Si a aquests canvis afegim el gemecs del nen, moviments de cames i braços, plor i gasos que tenen per costum expulsar, la preocupació es fa tan sòlida com la deposició abans esmentada.
Igual que no esperem que camini al mes, ni que dormi 10 hores seguides a la nit, no podem ni hem d'esperar que el budell (un tub de milions de cèl·lules que han de funcionar de forma coordinada, que continuament està creixent, on cada dia hi ha cèl·lules noves i cada dia són una mica més grans) es mogui, de la nit al dia, o sigui, del ventre de la mare a l'espai exterior, harmònicament, triturant el menjar, desfent-lo en molècules elementals, absorbint-les, barrejant sucs intestinals, desplaçant el seu contingut amb una sincronització perfecte.Contingut que en néixer augmenta en volum i complexitat de forma sobtada. Ha passat de ser líquid amniòtic i cèl·lules que anava empassant, a, de cop i volta, i cada 2-3 hores, una nova càrrega d'un líquid complexa, que li dona molta feina. Li costa una mica treure's la feina de sobre, però va fent. Cada dia una mica millor, més segur, més eficient.
El budell necessita temps. No necessita experiments amb infusions, aigua, que la mare mengi o deixi de menjar. Si pren llet de fórmula no necessita que la canviem cada 3 dies per trobar la que va bé. Si no fa caca un dia (ni 3 ni 5), no necessita supositoris, ni laxants, ni enemes. El budell necessita temps per practicar i aprendre. I nosaltres hem de saber donar-li.
Si el vostre nen/a no fa les caques en la freqüència esperada, però menja bé, no vomita, està content/a... espereu, no feu canvis, consulteu si voleu, però espereu. El budell us ho agrairà.
divendres, 23 de gener del 2015
Quan els fills van a dormir més tard que els pares…
Això us passarà, benvolguts pares i mares, en algun moment. El vostre bebé,
nen o princesa... ja no voldrà anar a dormir a les 9, ni a les 10, ni a les 11.
De fet, no estareu segurs de quan se’n va a dormir, perquè vosaltres ja hi
sereu.
Aquest és un fenomen habitual. En apropar-se l’adolescència, durant ella i
potser més endavant, els joves de la casa comencen a anar a dormir cada cop més
tard. No és que s’ho proposin, és el que demana el cos. També ens passa a tots, a totes les edats, que a l'estiu, quan el sol es pon a les 22 hores, tendim a tenir son més tard que a l'hivern, quan el sol es pon a les 17 hores. En aquest cas és un efecte directe de la llum solar que regula el nostre cicle vigília/son.
Es parla de trastorn o síndrome de retard de fase quan aquest anar a dormir més tard altera la vida social, familiar i acadèmica del jove o quan ell o ella mateixos ho viuen com un inconvenient desagradable. Si no es poden adormir d’hora per una banda, i no poden dormir fins l’hora que desitjarien per l’altre (els instituts no comencen les classes més tard pel fet que els alumnes vulguin dormir fins les 10), poden patir símptomes com dificultat de concentració, somnolència, malestar... durant el dia.
Es parla de trastorn o síndrome de retard de fase quan aquest anar a dormir més tard altera la vida social, familiar i acadèmica del jove o quan ell o ella mateixos ho viuen com un inconvenient desagradable. Si no es poden adormir d’hora per una banda, i no poden dormir fins l’hora que desitjarien per l’altre (els instituts no comencen les classes més tard pel fet que els alumnes vulguin dormir fins les 10), poden patir símptomes com dificultat de concentració, somnolència, malestar... durant el dia.
Si es dóna aquest fenomen però tothom a casa està la mar de content, no
passa res, aquesta entrada és només perquè sapigueu que existeix tal cosa. Si
us preocupa, aquesta entrada és també informativa, i us recomanem que consulteu
algun document més. Existeix a l’abast de tothom una Guia de Pràctica Clínica sobre Trastornos del Sueño en la Infancia y Adolescencia. És un document amb informació exhaustiva, que no cal que
llegiu. Us recomanem però els Annexos 15 Información
para el paciente, pàgina 201, i el 8 Medidas
preventivas y de higiene del sueño, pàgina 186.
De fet, l’Annex 8 conté mesures i consells agrupades per edats, des de
menors de 2 mesos als adolescents. Sigui quina sigui l’edat dels vostres fills,
inclús si no en teniu, us convidem a llegir-les, moltes són evidents, però a
tots ens passa que el més evident és allò en el que no pensem, de vegades.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)