divendres, 23 de gener del 2015

Quan els fills van a dormir més tard que els pares…



Això us passarà, benvolguts pares i mares, en algun moment. El vostre bebé, nen o princesa... ja no voldrà anar a dormir a les 9, ni a les 10, ni a les 11. De fet, no estareu segurs de quan se’n va a dormir, perquè vosaltres ja hi sereu.

Aquest és un fenomen habitual. En apropar-se l’adolescència, durant ella i potser més endavant, els joves de la casa comencen a anar a dormir cada cop més tard. No és que s’ho proposin, és el que demana el cos. També ens passa a tots, a totes les edats, que a l'estiu, quan el sol es pon a les 22 hores, tendim a tenir son més tard que a l'hivern, quan el sol es pon a les 17 hores. En aquest cas és un efecte directe de la llum solar que regula el nostre cicle vigília/son.

Es parla de trastorn o síndrome de retard de fase quan aquest anar a dormir més tard altera la vida social, familiar i acadèmica del jove o quan ell o ella mateixos ho viuen com un inconvenient desagradable. Si no es poden adormir d’hora per una banda, i no poden dormir fins l’hora que desitjarien per l’altre (els instituts no comencen les classes més tard pel fet que els alumnes vulguin dormir fins les 10), poden patir símptomes com dificultat de concentració, somnolència, malestar... durant el dia.

Si es dóna aquest fenomen però tothom a casa està la mar de content, no passa res, aquesta entrada és només perquè sapigueu que existeix tal cosa. Si us preocupa, aquesta entrada és també informativa, i us recomanem que consulteu algun document més. Existeix a l’abast de tothom una Guia de Pràctica Clínica sobre Trastornos del Sueño en la Infancia y Adolescencia. És un document amb informació exhaustiva, que no cal que llegiu. Us recomanem però els Annexos 15 Información para el paciente, pàgina 201, i el 8 Medidas preventivas y de higiene del sueño, pàgina 186.

De fet, l’Annex 8 conté mesures i consells agrupades per edats, des de menors de 2 mesos als adolescents. Sigui quina sigui l’edat dels vostres fills, inclús si no en teniu, us convidem a llegir-les, moltes són evidents, però a tots ens passa que el més evident és allò en el que no pensem, de vegades.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada