diumenge, 22 de maig del 2016

Enterovirus i símptomes neurològics

Els enterovirus, com tothom déu saber a aquestes alçades, és un gènere de virus molt nombrosa. Aquí ja hem parlat d'un grup, els Cocksakie, per ser alguns d'ells causants de la malaltia boca-mà-peu.
Aquestes setmanes ens troben en un moment d'incertesa, ja que s'han acumulat casos d'una malaltia amb manifestacions neurològiques poc habituals per la seva gravetat.

Sembla que el causant concret serà un enterovirus que per alguna raó ha arribat a la nostra població infantil, quan no era habitual. Durant les properes setmanes anirem sabent més sobre aquests casos, la causa i la seva evolució.

Identificat o no el causant concret, el cert és que aquest tipus de virus no té un tractament etiològic. És a dir, no tenim cap medicament que elimini específicament aquests virus. Les mesures que es prenen en els hospitals són tractaments simptomàtics: antiinflamatoris, immunoglobulines i de suport de sistemes essencials: respiratori, manteniment de la tensió arterial...

Què podem fer a casa i a les escoles:

1. l'actitud davant una febre en un nen ha de ser la de sempre: consultar si és molt alta o persistent, el nen té menys de 3 mesos o si s'acompanya de símptomes com:
              vòmits
              dificultat respiratòria
              petèquies (taques a la pell vermell fosc que no desapareixen en pressionar-les)
              alteracions de la consciència: somnolència, irritabilitat
              convulsions i altres trastorns del moviment: espasmes, debilitat muscular,   
              moviments sense coordinació, incapacitat per mantenir-se dret

2. per a millorar el malestar del nen, en qualsevol cas, li podem administrar un antitèrmic

3. si detectem algun d'aquests símptomes, demanar visita mèdica al vostre CAP, a Urgències, o trucar a CatSalut Respon al 061.

4. si tenim un nen malalt, no el portem a l'escola, evitem ambients tancats, mal ventilats i/o amb molta gent

5. la mesura més senzilla i efectiva per evitar contagis a casa i  escola és el rentat de mans: després de canviar el bolquer a un lactant, abans de menjar, després d'anar al lavabo els nens que hi vagin sols...

Informació més extensa a Canal Salut, i molt ben resumida en aquest document de la Secretaria de Salut Pública.


Antoni Salvà. Pediatre.

diumenge, 8 de maig del 2016

Activitat física 1, Sedentarisme 0

Avui us recomanem una secció de la web del Departament d'Ensenyament, no del de Salut, per variar. Ens ha agradat l'apartat que parla de les bondats de l'activitat física. Encara que, ben pensat, us recomanem tota la secció d'Hàbits saludables. Si teniu temps de llegir-la segur que trobeu alguna cosa interessant que no sabíeu, o que sí sabíeu però havíeu oblidat o bé no li donàveu importància.

La primavera, amb l'augment d'hores de sol i les temperatures més agradables, pot ser un bon moment per animar-se a iniciar alguna de les recomanacions sobre activitat física. Molt millor ara que al gener, amb els tan mediàtics com efímers propòsits de Cap d'Any.

Resultat d'imatges de piramide activitat fisica gencat
La pràctica regular i adequada d'activitat física afavoreix la capacitat de concentració, el rendiment escolar, l'equilibri emocional, la companyonia. No ens centrem només en els aspectes físics: coordinació, agilitat, reflexos o control del pes. Això ho podeu llegir també en algun dels enllaços relacionats, com el de la publicació de l'Hospital Sant Joan de Déu.
http://canalsalut.gencat.cat/web/.content/home_canal_salut/ciutadania/vida_saludable/activitat_fisica/activitat_fisica_per_grups_dedat/documents/arxius/activitat_fisica_infancia_2016.pdf

 És important tenir en compte que en parlar d'activitat física ens referim al concepte ample d'activitat que implica participació activa, moviment, esforç, interacció amb altres, que és agradable o divertida, que ens ajuda a sentir-nos millor i a dormir millor. No ho assimileu a activitat esportiva, amb regles específiques, equipament, competitivitat, guanyar o perdre. Això pot ser bo, certament, però no és del que parlem aquí. Aquí parlem de coses tan senzilles com jugar, anar a comprar, pujar per les escales, passejar, ballar, visitar un parc, córrer per la platja... amb els nostres fills.

Veureu, si visiteu la recomanació d'Ensenyament, que hi ha recomanacions específiques per grups d'edat. A partir dels 3 anys, us avisem, la primera és que els adults donem exemple. Des del moment de tenir el primer fill, tenim 3 anys per a decidir-nos...

Ànims, us sentireu millor!


Antoni Salvà. Pediatre