dijous, 8 de desembre del 2016

"Molluscum contagiosum", contagiós sí, i què?

Tema controvertit, he fet una petita cerca i he trobat opinions per a tots els gustos. Senyal que ningú té proves definitives per decantar la balança cap a un costat o cap a l'altre.

I les opcions de la balança de què parlo són:

els hem de tractar o és millor deixar que marxin sols?

els nens amb mol·lusc contagiós poden anar a la piscina o no?

Aquí, tanmateix, només pararé atenció al segon dilema. Us posaré aquí els links d'algunes d'aquestes fonts consultades. Totes expliquen amb més o menys detall quin virus és el causant, com són les lesions cutànies, com es transmeten, com es poden tractar i si requereixen aïllament (aquí i a la transmissió apareixen les diferències).

En primer lloc el document "Molluscum contagiosum en piscinas" del Servicio Navarro de Salud, que m'ha semblat el més afi a la meva opinió i experiència personal. Explica que amb unes mesures higièniques bàsiques: tapar les lesions, rentat de mans, neteja del material utilitzat o ús de material de forma individual (per exemple, el nen amb mol·lusc té uns braçals per a ell sol) i no compartir tovalloles són mesures raonables per evitar la transmissió del virus, pel que no estaria justificat impedir a cap nen assistir a natació per aquesta raó.

També diu que si les autoritats responsables de la instal·lació decideixen que els nens amb mol·lusc no poden utilitzar-les, el diagnòstic hauria de ser realitzat per personal sanitari.

Altres documents que també tendeixen a deixar fer als nens, però entenen l'opció dels responsables:
Molt similars aquests dos, sobretot parlen d'instal·lacions per a nens, no de piscines, però us pot interessar...
KidsHealth, aquí diuen que sempre que el nen adopti les mesures preventives, pot realitzar qualsevol activitat. Aquestes mesures afegeixen, a les dites al de Navarra, portar roba que cobreixi les lesions, no només tiretas o pegats impermeables.
AEPap. L'Associació d'Atenció Primària, sempre fiable, introdueix algun matis que no m'agrada. Entre les raons per tractar, inclou el "rechazo social" i la "preocupación estética" (?!).  Ja som grandets. El rebuig social i la preocupació estètica es resolen amb educació i informació, no amb tractaments que poden ser agressius pel nen i que poden deixar lesions cicatricials que duraran més que el propi mol·lusc. Els temps de Ben-Hur, amb els leprosos vivint en coves ja hauria d'estar superat.

Finalment, enllacem amb Epidermos, una clínica de Barcelona de Dermatologia i Estètica, que dedica un escrit al mol·lusc. D'aquí destacaria una frase que m'ha agradat: "El molusco es mucho menos peligroso que un niño que no sepa nadar". I m'ha recordat que sovint, per fer cas de tradicions, coses que sempre s'han fet d'una manera i no de l'altre, de creences no comprovades, de falta de perspectiva, fem coses o prenem decisions incorrectes.

Fem algun bé a un nen impedint que vagi a fer natació pel fet de tenir mol·lusc?
És una infecció perillosa?
Aïllar un nen assegura als altres no patir el contagi? 
És la piscina l'únic àmbit on es pot contraure la infecció?
És possible implementar unes mesures d'higiene que minimitzin el risc de contagi?

No, no, no, no i sí.
Per tant, deixem als nens fer la seva feina, i fem nosaltres la nostra.


Antoni Salvà. Pediatre.

dimecres, 16 de novembre del 2016

Coma etílic

En les últimes setmanes hem pogut sentir a les notícies diversos casos de nois atesos pels serveis mèdics per intoxicacions etíliques, inclòs el desgraciat cas d'una noia de 12 anys que va acabar morint. Són d'aquells casos que ens fan pensar, encara que sigui només en el moment que sentim la notícia, especialment a aquells pares que tenim fills i filles d'edats properes.

El primer pensament que ens creua el cap és "al meu fill això no li passarà". Ben pensat, els pares d'aquests nois també devien estar segurs que això no els podia passar a casa seva. En cas contrari, no els haurien deixat sortir aquella nit.

El cert és que hi ha coses a la vida que no podem controlar. Els accidents, les intoxicacions, les caigudes, les relliscades... passen. I ningú no s'ho esperava ni sabia que passaria (per molt que els que pateixen sistemàticament diguin "ja sabia jo que passaria...")

Sí que podem, en canvi, mantenir una bona comunicació amb els nostres fills, no ja als 2 anys, que comencem a parlar i ens fan molta gràcia cada cop que repeteixen una paraula o una expressió nova, ni als 6 anys quan inicien l'Educació Primària i aprenen a llegir i fan alguna extraescolar i ens l'expliquen, amb sort, durant el sopar. La comunicació, de vegades amb més esforç per part nostre, i tacte, i consideració als desitjos o humor del fill o filla l'hem de mantenir en l'edat de la pubertat i adolescència. I diem mantenir, perquè si no la teníem abans, difícilment la posarem en marxa en aquest moment.

I comunicant, eduquem, transmetem valors. Per tant, hem de vigilar què i com comuniquem. Per exemple, i aprofitant els casos mencionats: en les nostres converses amb els fills, o altres adults (però que els nens poden sentir) relacionem l'alcohol amb la diversió? ens vanem d'haver-nos entrompat? d'haver begut molt sense perdre el control? parlem de les begudes alcohòliques com d'una cosa que ens ajuda quan tenim un problema? a oblidar una pena?

Pot ser no és la solució, però és un pas molt important. La prevenció en aquests casos no és una vacuna que puguem comprar i administrar en una o dues dosi. És la manera com vivim amb els nostres fills. Cada dia.

Antoni Salvà. Pediatre

dijous, 13 d’octubre del 2016

Campanya de prevenció d'infeccions (grip inclosa)



En 2 setmanes començarà la campanya per a la vacunació contra la grip. Alguns mitjans de comunicació ja han publicat algun article sobre com prevenir-la o tractar-la (aliments, estil de vida, activitats esportiva, manera de vestir, herbes, medicines... l'habitual).

Per altre banda, el Departament de Salut, amb una mira més ampla, ha publicat un vídeo en què explica algunes mesures per evitar el contagi de les infeccions en general. No només la grip, perquè limitar-se a una infecció? Les mateixes mesures serveixen per a pràcticament totes les altres que patirem nosaltres i els nostres fills: faringitis, refredats, laringitis, bronquitis, gastroenteritis...

                                    

Especial menció tindrà en les següents mesos la bronquiolitis. Aquesta infecció vírica típica de l'hivern afecta als nadons i lactants petits de forma especial, provoca nombrosos ingressos hospitalaris, gran part del col·lapse habitual de les urgències en el mes de desembre (Nadal inclòs), moltes visites al CAP i preocupació a les famílies i pediatres.

Si teniu lactants petits, a més de les mesures que ja hauríem de conèixer tots:
rentar-se les mans,
fer servir mocadors d'un sol ús,
no tapar-se la boca/nas amb la mà en tossir o esternudar,
ventilar les habitacions cada dia...

nosaltres recomanem també tenir en compte les visites a casa. És inevitable i normal que família i amistats vulguin venir a veure al nadó. Però sí és evitable que sigui el dia que el visitant està malalt. Si algú es troba malament, té el nen, posem per cas, de 3 anys amb febre (i pensant en el nadó), no passaria res perquè la visita s'ajornés uns dies.

No estem suggerint prendre la temperatura a tot visitant a casa, ni exigir cap certificat, però de vegades, la il·lusió i les bones intencions ens fan oblidar coses que també són molt importants. Simplement, penseu-hi. Pot ser li feu un gran favor al nadó i a vosaltres mateixos.


Antoni Salvà
Pediatre