Menjar massa, menjar poc.

M'ha cridat l'atenció aquests dies trobar dues notícies a diaris i televisió que diria contraposades. Per una banda, una notícia sobre la no conveniència d'obligar als nens a menjar tot el que hi ha al plat, i per altre, noves dades estadístiques sobre "l'epidèmia" del sobrepès.

Imagino que un extraterrestre, d'una espècie amb la suficient evolució tècnica per poder arribar a nosaltres i tan o més evolucionat en sentit comú, pensaria que aquí a la Terra som ben estranys: Es demanaria com pot ser que estem preocupats pel sobrepès de gran part de la població i, alhora, hem necessitat un estudi elaborat per l'Agència de Salut Pública per arribar a la conclusió que no hi ha que forçar als nens a menjar més del que volen. Com pot ser que amb tants nens i grans sobrealimentats encara ens demanem si hem de sobrealimentar als nens?

                                  

Perquè, ho tenim clar, no?, forçar a menjar la quantitat que nosaltres adults arbitràriament decidim que ha de menjar un infant, sense tenir en compte la seva opinió, gana o instint, no té cap sentit.

L'interès pel tema ha sorgit arrel d'un document publicat amb el títol Acompanyarels àpats dels infants. Consells per a menjadors escolars i per a famílies, de l'Agència de Salut Pública de Catalunya. Hem de dir, però, que el tema ja havia estat tractat abans, en base a altres fonts, com per exemple el llibre del Dr Carlos González "Mi niño no me come".

La conclusió de què no és convenient forçar als nens a acabar-se el plat és només una part del document. Conté altres consells i conclusions tan o més interessants que us convidem a llegir.

L'altre debat obert, recurrent, amb tantes opinions com persones, és el de perquè s'ha de fer una "normativa", informes, conclusions, recomanacions... sobre una cosa tan bàsica, natural i imprescindible com el fet de menjar. Que diria l'extraterrestre? Però això serà un altre dia.



Antoni Salvà
Pediatre.