5 al dia o 1 cada 5 dies...

De caques parlem. I avui, de lactants petits. És una consulta freqüent tan per a les infermeres com per als pediatres. Més o menys tothom assumeix que els nadons fan deposcions molt freqüents, groguenques (color mostassa) i grumolloses o líquides. Això és el que diuen els llibres.

Els dubtes apareixen quan el lactant baixa el ritme a 1 o 2 al dia, o cada 2 dies. La deposició, de vegades, també canvia de color (uns dies és d'un groc més clar que la famosa mostassa, o verd fosc) i de consistència, de vegades és una deposició sòlida i allargada. Increïblement, algun lactant és capaç de fer una deposició semi líquida després de 3 dies sense fer-ne.

Si a aquests canvis afegim el gemecs del nen, moviments de cames i braços, plor i gasos que tenen per costum expulsar, la preocupació es fa tan sòlida com la deposició abans esmentada.


Igual que no esperem que camini al mes, ni que dormi 10 hores seguides a la nit, no podem ni hem d'esperar que el budell (un tub de milions de cèl·lules que han de funcionar de forma coordinada, que continuament està creixent, on cada dia hi ha cèl·lules noves i cada dia són una mica més grans) es mogui, de la nit al dia, o sigui, del ventre de la mare a l'espai exterior, harmònicament, triturant el menjar, desfent-lo en molècules elementals, absorbint-les, barrejant sucs intestinals, desplaçant el seu contingut amb una sincronització perfecte.
Contingut que en néixer augmenta en volum i complexitat de forma sobtada. Ha passat de ser líquid amniòtic i cèl·lules que anava empassant, a, de cop i volta, i cada 2-3 hores, una nova càrrega d'un líquid complexa, que li dona molta feina. Li costa una mica treure's la feina de sobre, però va fent. Cada dia una mica millor, més segur, més eficient.

El budell necessita temps. No necessita experiments amb infusions, aigua, que la mare mengi o deixi de menjar. Si pren llet de fórmula no necessita que la canviem cada 3 dies per trobar la que va bé. Si no fa caca un dia (ni 3 ni 5), no necessita supositoris, ni laxants, ni enemes. El budell necessita temps per practicar i aprendre. I nosaltres hem de saber donar-li.


Si el vostre nen/a no fa les caques en la freqüència esperada, però menja bé, no vomita, està content/a... espereu, no feu canvis, consulteu si voleu, però espereu. El budell us ho agrairà.