Reduim les infeccions habituals...

Després de l'entrada Reprenem les infeccions habituals... en què donàvem números de la realitat del dia a dia i els factors que influeixen en ells, ens fem ressò avui d'un molt interessant article dels Quaderns FAROS de l'Hospital Sant Joan de Déu. Amb un títol optimista, Seis maneras de evitar que tu hijo enferme con la llegada del frío, explica què podem fer per reduir el contagi de malalties. D'infeccions en passarem, no les podrem evitar totes, però sí podem aplicar mesures per provar de reduir-ne el número.

Aquestes mesures són molt senzilles i, paradoxalment, semblen les més difícils de seguir. De vegades les coses més fàcils, més evidents... són les que deixem primer de banda.

Us fem un apunt d'algunes de les recomanacions que destaquen (amb lletra negreta o subratllat): Però no us quedeu amb això, us recomanem que ho llegiu tot.

"en realidad el frío no es el culpable en sí de que los niños se pongan enfermos".

Tots tenim integrat que quan ve el fred venen els mocs, tos, febres... però no és casualitat que al setembre acabi l'estiu i comenci el curs escolar: permanecer en lugares cerrados en contacto con otros niños facilita el contagio de los virus.

Se recomienda abrir las ventanas de las habitaciones al menos 10 minutos al día. Tan a casa com a l'escola és recomanable ventilar els espais comuns, evitar grans concentracions (molts nens o adults en poc espai), i no abusar de la calefacció. 

Vigilar què compartim amb els nens i ells entre sí: joguines, estris de menjar, xumets... Rentar-se  les mans (adults i menuts) en arribar a casa i abans de menjar és una de les millors mesures de prevenció contra infeccions respiratòries i gastrointestinals que podem prendre.

Seguir una dieta variada y saludable. Fixeu-vos que Sant Joan de Déu, amb tot d'especialistes de tota mena, no recomana cap producte lacti elaborat ni cap suplement vitamínic per reduir les infeccions.

De la grip no en parlarem aquí, ho podeu llegir en el document original. En breu actualitzarem la nostra entrada sobre la grip i la vacunació.

Finalment comenta que podem protegir la pell de les complicacions del fred amb una bona hidratació.

En definitiva, un article que us recomanem.

Antoni Salvà
Pediatre

Demanar, consultar o anul·lar cites a través de la web

A partir de comentaris d'algunes famílies que ens han comentat les dificultats que han tingut per gestionar cites pels seus fills i filles a través de la xarxa, hem preparat un document explicatiu a base d'imatges de les pàgines que hauríeu d'anar veient durant el procés.

També hem aprofitat per a introduir un link a lal pàgina del Departament de Salut en aquest mateix blog per facilitar-vos l'accés (a la dreta del títol de l'entrada).

Per no fer tan llarga aquesta entrada, hem col·locat el document a la pàgina web del CAPSE i d'aquest mateix blog. Hi podeu accedir des d'aquí.


En ocasions, els enllaços que editem al blog o a la web canvien la seva adreça web. Us demanem disculpes si en algun moment no els actualitzem a temps. I us agraïm molt si ens ho feu notar. Normalment sou els primers en veure que alguna cosa no funciona. Els vostres avisos ens ajuden a mantenir-nos al dia.


Antoni Salvà Siquier
Pediatre

Boca, mans i peus amb granets

En resum: 
El boca-mà-peu és una malaltia infecciosa vírica típica de nens i nenes petits que provoca febre, pèrdua de gana, mal de coll i caracteritzada per l'aparició de vesícules vermelloses a la boca, les mans i els peus. S'incuba entre 3 i 6 dies abans de manifestar-se i es resol en una setmana. El tractament és simptomàtic.

La malaltia exantemàtica de boca-mà-peu no és una de les clàssiques a les que li varen posar nom especial fa 2 segles (veure l'entrada La de la bufetada), però a la consulta pediàtrica sí que és un "clàssic". La veiem cada any, en forma d'epidèmies en nens i nenes petits (1-5 anys) sobretot. És produida pel virus Coxsackie A16. Però atenció, hi ha altres Coxsackie A + un altre número del 1 al 23 que també la poden causar. En conseqüència, es pot passar més d'una vegada, tantes com Coxsackies Ax amb els que us pogueu creuar.




Coxsackie, per cert, és un poble de l'estat de Nova York, on Gilbert Dalldorf and Grace Sickles varen identificar, cap allà l'any 1949, el primer virus de la família que va acabar anomenant-se Coxsackie, en honor a la seva troballa.

La malaltia no té massa secret a la pràctica. Després de 3-6 dies d'incubació produeix febre, mal de coll, pèrdua de gana i l'aparició de petites vesícules vermelloses a les mans, els peus i dins de la boca, aquí ràpidament es trenquen i queden com aftes. Segons el número del virus (A6, A16...) l'erupció es pot estendre a cames, cuixes, natges, al voltant de la boca. No provoca picor (per contra, la varicel·la provoca vesícules més grans per tot el cos i solen picar). Tot estarà resolt en uns 7 dies.

Com la majoria de virus, no té tractament específic per eliminar-lo. Sort de les nostres defenses naturals que tan bé funcionen. Tampoc hi ha vacuna. Per tant, al malalt l'haurem de cuidar molt, i podrem calmar el dolor i malestar amb paracetamol o ibuprofè. Com les lesions de la boca poden fer mal en menjar, és convenient evitar aliments calents i àcids. Habitualment els nens prefereixen prendre lactis freds, per exemple, llet o iogurs.

A part d'un nom tan descriptiu, té una complicació molt característica i curiosa: als 2 o 3 mesos de patir aquesta infecció, pot aparéixer una onicomadesi: el desprendiment indolor de les ungles (algunes o totes 20). No hi ha que preocupar-se, es regeneren íntegrament, com si no hagués passat res.

Podeu trobar més informació als llocs habituals: AEPap, KidsHealth, per exemple.




Antoni Salvà. Pediatre.

Setmana Mundial de la Lactància Materna 2015

Aquesta Setmana Mundial va tenir el seu moment la primera setmana d'agost en alguns països. A Espanya i altres països europeus es va acordar celebrar-la aquesta setmana del 5 al 11 d'octubre, per "motius culturals" (el primer que em ve al cap són les vacances d'agost).

Com sabeu, el nostre centre dóna un suport proactiu a la lactància, com hem informat en una entrada anterior. Aquesta Setmana Mundial 2015 de la Lactància Materna està focalitzada en el tema Amamantar i Treballar. No farem copy and paste. Us facilitem dos enllaços per si voleu llegir alguna cosa més:

De Familia y Salud, de la AEPAP

De l'associació ALBA Lactància Materna, que organitza una xerrada sobre el tema el dia 9 d'octubre a Barcelona.

Per la nostra part, ja sabeu que tenim un Taller de Lactància Materna al nostre centre els divendres al matí (consulteu el calendari al mateix blog) i que, per a qualsevol dubte o demanda d'informació, podeu preguntar al personal de Pediatria.

Quan podré anar al seient davanter del cotxe?

Per respondre al vostre fill/a correctament a aquesta pregunta que pot ser us farà demà, o que ja va formular fa set dies, heu de saber que a partir del dia 1 d'octubre de 2015 entra en vigor una modificació del Reglament general de circulació, concretament l'Article 117. Cinturons de seguretat i sistemes de rentenció infantil homologats.

Aquest article estableix una talla mínima de 135 cm perquè un menor pugui anar al seient del copilot. Aquesta talla pot correspondre a un nen o nena de 8 anys, o de 11. El límit és l'alçada, no l'edat. Per tant, a qualsevol fill o filla que ens demani quan podrà anar al davant del cotxe, li podrem dir que quan faci 135 cm d'alçada, (i quan arribi a 140, al Dragon Khan).

Hi ha excepcions, per qui s'ho vulgui llegir, per exemple, si el cotxe no té seients al darrere, o ja estiguin ocupats per altres menors i les seves corresponents cadires homologades. En cas d'anar al davant, obligatòriament amb un sistema de rentenció infantil homologat i adequat al seu tamany.

Recordeu, de pas, que si porteu un bebé en un seient davanter orientat cap enderrere, l'airbag ha d'estar desactivat.

Accident: (substantiu masculí) Esdeveniment casual que comporta un dany, que té conseqüències funestes. Els accidents passen. Diu la definició que són casuals. No ho podem controlar tot, però sí algunes coses. Evitem la casualitat de no portar el cinturó de seguretat ben cordat o als menors mal assegurats al cotxe.


Antoni Salvà. Pediatre.

Revisions medicoesportives (actualitzat)

Comencem un nou curs, i amb ell, la petició de papers, certificats, carnets, fotocòpies... Un dels possibles és el CERTIFICAT MÈDIC ESPORTIU, especialment per a nens i nenes de ESO i Batxillerat que practicaran regularment esport. Aquest certificat és obligatori per a poder participar en competicions federades.

Fa molts anys, aquestes revisions i la seva certificació la podia fer qualsevol metge. Les coses han canviat. Tot i que a algunes famílies encara els diuen que això li pot fer el pediatre del CAP, no és així.

Els Certificats Mèdics Esportius només els poden estendre centres acreditats. Aquests centres han de tenir com a mínim un metge especialista en Medicina de l’Esport. L’informe final es basa en una Valoració Funcional Medicoesportiva (abreviat VFME en molts documents, si teniu la paciència de investigar-ho). Tenen un cost variable segons el centre i el tipus de certificat i habitualment se’ls dóna una vigència de entre 1 i 5 anys, depenent de l’edat i els tipus de pràctica esportiva.

Tipus de certificat. En el nostre àmbit, ens interessen aquests dos:

Tipus I. Per a persones fins els 13 anys. Inclou les següents valoracions i exploracions:

•  Antecedents personals i familiars
•  Antropometria: mesura del pes, alçada i càlcul de l’índex de massa corporal.
•  Exploració d’aparell locomotor i flexibilitat
•  Exploració respiratòria amb espirometria
•  Exploració cardiovascular amb electrocardiograma i mesura de tensió arterial
•  A partir dels resultats es lliura un: Informe mèdic i esportiu en què es reflecteixen les troballes i resultats de les exploracions realitzades, així com les recomanacions per a la pràctica d’activitat física.

Tipus II. A partir dels 14 anys.

Tot l’anterior més una prova d’esforç. Es recomana en general als majors de 16 anys, com a conseqüència de les càrregues d’entrenament que els nois i noies poden realitzar. Aquest, però, NO és obligatori per a la realització de la fitxa federativa.

També hi ha un Tipus III, dirigit a esportistes professionals. Aquí no hi entrem nosaltres.

Si us demanen o voleu fer al vostre fill una d’aquestes valoracions, us oferim aquí un llistat de Centres Acreditats. L’hem trobat a la web de la Federació Catalana de Futbol.

Respecte als preus, millor que us informeu al Centre on us vagi millor, són variables. Hi ha centres que ofereixen preus especials per a grups o clubs.

Aquests informes són documents mèdics a tots els efectes, pel que estan sotmesos a les mateixes consideracions legals (conservació, confidencialitat, lliurament només a la persona o tutor legal...) que la Història Clínica, per exemple. 

És cert que aquest document també representa “un element de seguretat i un recolzament legal per part dels organitzadors d’activitats esportives”, i que no està inclòs en el Sistema Nacional de Salut, amb el que representa de cost econòmic afegit al que pugui costar practicar l'esport escollit. És cert, però penseu que l’important és que són un bon instrument per detectar i evitar riscos latents en la pràctica d’exercici físic i per adaptar-la en els casos que convingui. L’objectiu és la salut.

Si voleu llegir més, teniu aquest enllaç a un document de la Associació Catalana d’Especialistes en Medicina de l’Educació Física i l’Esport. Hi trobareu unes explicacions molt més extenses, amb referències als aspectes legals, detall de les proves que es recomanen. Inclús veureu que divideixen el Tipus II en dos apartats a i b, segons edat i pràctiques esportives.

Reprenem les infeccions habituals...

En resum.
Un nen sà pot patir entre 3 i 8 infeccions respiratòries víriques cada any. Però si va a l'escola, té germans grans que hi van i/o està exposat al fum del tabac, pot arribar a tenir-ne fins a 18, segons càlculs publicats.  
El sistema immunitari d'aquests nens i nenes funciona perfectament.

Així com fa uns dies anunciàvem el reinici de les activitats comunitàries al setembre, us anunciem que també tenim previst reprendre les infeccions epidèmiques habituals, principalment respiratòries i de causa vírica, ja sabeu: mocs, tos, febre, mal de coll...

Segons els estudis i estadístiques actuals, es dóna per normal que un nen sà de entre 3 i 5 anys d'edat pateixi entre 3 i 8 infeccions respiratòries cada any. Molts pensareu que el vostre fill/a n'ha patit més, i de llarg! I és cert. El que passa és que el càlcul anterior està basat en infants que no van a l'escola, no tenen germans majors que hi van, i no estan exposats al fum del tabac. Aquests són tres dels més importants factors que augmenten les probabilitats de patir més infeccions. De fet, si es donen aquests circumstàncies, el número de infeccions anuals que es considera normal augmenta fins a 18!


Fixeu-vos que hem posat "un nen sà". Per moltes infeccions respiratòries víriques que pateixi el vostre fill, segueix sent un nen sà, que passa infeccions sí, però sà. En tot cas, no és una competició ni qüestió de batre records. Això són números basats en estadístiques. Cada nen tindrà les infeccions que "li toquin" en funció de les pròpies circumstàncies.

Quan ens diuen que tal nen té moltes infeccions o febres tan altes, en general, pensem en la seva immunitat: No tindrà algun defecte immunitari? I si no ens ho demanem nosaltres, ens ho fa pensar la publicitat, que cada dia ens suggereix "alimentar o reforçar" les defenses amb tal o qual producte. Penseu que les immunodeficiències són malalties poc freqüents i algunes molt serioses, res a veure amb tenir 4, 10 o 18 refredats o faringitis víriques. Aquestes malalties faciliten infeccions més greus, persistents o de repetició, i necessiten tractaments molt específics, sense els quals el malalt no pot superar la infecció.



Antoni Salvà Siquier. Pediatre.