Us recordem les activitats comunitàries i de grup que estan en marxa de nou un cop descansats de l'estiu.
Podeu trobar el calendari d'activitats programades en aquest mateix blog, a la columna de la dreta, pot ser us heu de desplaçar cap avall, a sota de les "ENTRADES POPULARS"
Les activitats són:
⇒ Taller de lactància materna. Grup obert, no necessita inscripció. Tots els divendres. Per a totes les mares que donen el pit als seus fills. A més, el primer divendres de cada mes, convidem a totes les dones embarassades que vulguin informació sobre la lactància materna d'una infermera especialitzada i veure i conèixer de primera mà a altres mares amb lactants.
⇒ Escola de pares i mares. Grup obert, no necessita inscripció. A càrrec de la nostra infermera pediàtrica, la Sra Núria Sansuan, amb la col·laboració de l'odontopediatra Cristina Marès. Podeu consultar el tema de cada sessió al calendari. Les pròximes seran els dies 2, 9 i 16 de novembre.
⇒ Tallers d'Habilitats parentals i de Massatge infantil. Aquestes dues activitats necessiten inscripció prèvia, donades les limitacions d'espai per a realitzar-les. Actualment, la inscripció al Taller de Massatge infantil està tancat, ja que no queden places per a les dates que teníem programades per aquest any 2017.
Esperem que us puguin ser útils i profitoses. I agraïm qualsevol aportació i suggeriment per a millorar la nostra col·laboració en la salut i benestar del nostres nens i nenes.
Antoni Salvà.
Pediatre.
dissabte, 21 d’octubre del 2017
diumenge, 24 de setembre del 2017
La febre ha declarat: "Soc un símptoma"
En recents declaracions, la febre s'ha volgut treure importància, ha dit: "Només soc un símptoma, com el mal de coll, la pèrdua de gana, el mareig... No us preocupeu tant per mi. L'important és el conjunt".
Hi ha moltes publicacions que intenten posar la febre al seu lloc, però la importància que li donem els sanitaris i que li donen les famílies segueix sent, aparentment, excessiva. La tenim en tan alta consideració com si ella, la febre, fos la causa de la malaltia, o com si tractant la febre poguéssim curar la malaltia. I no.
La febre pot ser causada per malalties infeccioses (la gran majoria de vegades en nens a les nostres consultes), malalties inflamatòries con la malaltia de Crohn o l'artritis reumatoide. També alguns medicaments poden provocar un augment de la temperatura corporal, com alguns anticonvulsivants o anestèsics. I factors físics, com estar en un ambient excessivament calorós.
Aquí, per freqüència, parlem de la febre per infeccions. En aquest cas, la presència de gèrmens (o molècules d'aquests) dins de l'organisme, provoca la reacció del sistema immunitari. Aquest, per mitjà de substàncies que allibera, altera el nostre "termòstat" intern a l'hipotàlem (per allà dins del nostre cervell). L'hipotàlem envia senyals al cos perquè augmenti la temperatura. Senyals que es tradueixen en calfreds i vasoconstricció (puja la temperatura, febre). Quan arribem al grau desitjat per l'hipotàlem, aquest envia nous senyals perquè la temperatura deixi de pujar: suar, vasodilatació (baixa la temperatura).
Els antitèrmic interfereixen en els senyals que canvien el "termòstat", aconseguint que la febre no pugi tant o que baixi. Però no actuen sobre la primera causa de tot el procés, el que hem mencionat al principi: "la presència de gèrmens".
Per això, donar antitèrmic no fa el procés més curt. La curació de la infecció tindrà lloc el mateix dia, tan si donem antitèrmic com si no. I si això és així, donem antitèrmic o no?, total, per tractar un simple efecte secundari, per no curar, per arriscar-nos a efectes secundaris dels medicaments...?
La decisió de donar antitèrmic a un nen amb febre hauria de dependre del conjunt, del nen en la seva totalitat. Si té febre i no se'l veu molest, està tranquil, juga, menja... podríem decidir no tractar-lo.
Si té febre i està irritable, no menja, es queixa... us recomano tractar-lo. I també us recomano tractar-lo en altres dos situacions:
Si voleu llegir més, tenim un document sobre la febre al nostre web del CAPSBE. També recomanable el document de la AEPap. També expliquen com NO tractar la febre (alguns mètodes només faran passar un mal moment al nen, i alguns són directament perillosos).
Antoni Salvà
Pediatre.
Hi ha moltes publicacions que intenten posar la febre al seu lloc, però la importància que li donem els sanitaris i que li donen les famílies segueix sent, aparentment, excessiva. La tenim en tan alta consideració com si ella, la febre, fos la causa de la malaltia, o com si tractant la febre poguéssim curar la malaltia. I no.
La febre pot ser causada per malalties infeccioses (la gran majoria de vegades en nens a les nostres consultes), malalties inflamatòries con la malaltia de Crohn o l'artritis reumatoide. També alguns medicaments poden provocar un augment de la temperatura corporal, com alguns anticonvulsivants o anestèsics. I factors físics, com estar en un ambient excessivament calorós.
Aquí, per freqüència, parlem de la febre per infeccions. En aquest cas, la presència de gèrmens (o molècules d'aquests) dins de l'organisme, provoca la reacció del sistema immunitari. Aquest, per mitjà de substàncies que allibera, altera el nostre "termòstat" intern a l'hipotàlem (per allà dins del nostre cervell). L'hipotàlem envia senyals al cos perquè augmenti la temperatura. Senyals que es tradueixen en calfreds i vasoconstricció (puja la temperatura, febre). Quan arribem al grau desitjat per l'hipotàlem, aquest envia nous senyals perquè la temperatura deixi de pujar: suar, vasodilatació (baixa la temperatura).
Els antitèrmic interfereixen en els senyals que canvien el "termòstat", aconseguint que la febre no pugi tant o que baixi. Però no actuen sobre la primera causa de tot el procés, el que hem mencionat al principi: "la presència de gèrmens".
Per això, donar antitèrmic no fa el procés més curt. La curació de la infecció tindrà lloc el mateix dia, tan si donem antitèrmic com si no. I si això és així, donem antitèrmic o no?, total, per tractar un simple efecte secundari, per no curar, per arriscar-nos a efectes secundaris dels medicaments...?
La decisió de donar antitèrmic a un nen amb febre hauria de dependre del conjunt, del nen en la seva totalitat. Si té febre i no se'l veu molest, està tranquil, juga, menja... podríem decidir no tractar-lo.
Si té febre i està irritable, no menja, es queixa... us recomano tractar-lo. I també us recomano tractar-lo en altres dos situacions:
- si té algun dolor, cap, coll, esquena, orella... independentment de si té febre o no (resulta que els antitèrmics paracetamol i ibuprofè també són analgèsics).
- si heu d'anar al metge i el nen es queixa de dolor o malestar o té febre, administreu-li l'antitèrmic/analgèsic abans de sortir de casa. A la consulta no necessitem en cap cas que el nen tingui febre o dolor en el moment de l'exploració i valorar-lo.
Si voleu llegir més, tenim un document sobre la febre al nostre web del CAPSBE. També recomanable el document de la AEPap. També expliquen com NO tractar la febre (alguns mètodes només faran passar un mal moment al nen, i alguns són directament perillosos).
Antoni Salvà
Pediatre.
dimarts, 30 de maig del 2017
Aprendre nutrició a cop d'impostos
Sempre m'ha cridat
l'atenció com els poders legislatius resolen alguns problemes, com ara la llei
amb el nou impost sobre les begudes ensucrades.
Dóna la sensació
que ens consideren casos perduts, incorregibles éssers que no poden
anar més enllà i entendre què és bo i què no. I si fem alguna cosa dolenta, com
ells ens estimen tant, ens han de castigar (amb un impost) perquè és que no tenen alternativa...
.
He de confessar-vos
que he llegit (en part) aquesta nova llei. En el preàmbul diu:
El
capítulo VIII crea otro tributo propio: el impuesto sobre
las bebidas
azucaradas envasadas. Este impuesto da cumplimiento a la recomendación de la
Organización Mundial de la Salud, recogida en un informe de 11 de octubre de
2016, que insta a aprobar e impulsar medidas impositivas que graven las bebidas
azucaradas con el objetivo de reducir problemas como la obesidad y determinados
tipos de diabetes. El impuesto que ahora se crea tiene por objeto, pues, gravar
el consumo de las bebidas azucaradas envasadas por los efectos que tiene en la
salud de la población.
Posats
a citar la OMS, també recomana (des de fa 15 anys, en un document de 2001):
I explica algunes raons:
Los niños obesos o con sobrepeso tienen un mayor riesgo
de padecer problemas de salud graves, como diabetes de tipo 2, hipertensión
arterial, asma y otros problemas respiratorios, trastornos del sueño y
hepatopatías. Asimismo, pueden sufrir efectos psicológicos, como baja
autoestima, depresión y aislamiento social. La obesidad infantil también
aumenta el riesgo de obesidad, enfermedades no transmisibles, muerte prematura
y discapacidad en la edad adulta.
Además de aportar todos los nutrientes que un lactante
necesita en los primeros seis meses de vida y proteger contra las enfermedades
comunes de la infancia (a saber, diarrea y neumonía), cada vez hay más datos
que indican que la lactancia materna puede tener beneficios a más largo plazo,
como reducir el riesgo de sobrepeso y obesidad en la infancia y la
adolescencia. Algunos datos también señalan una relación entre la lactancia
materna y la reducción del riesgo de diabetes de tipo 2, menor tensión arterial
y mayor puntuación en las pruebas de inteligencia.
Sobre això, la lactància materna, que redueix el risc, quin casual, d'obesitat i algun tipus de diabetes, no he sentit que
estiguin pensant en legislar res de nou. Segons la OMS, facilitar la lactància
materna durant 6 mesos tindria molts beneficis directes, presents i futurs pels infants i les mares.
En la pràctica diària al Centre d'Atenció Primària sabem de moltes mares que voldrien lactar més temps i
no poden per les seves obligacions laborals, mentre que, aparentment, qui compra al supermercat begudes
ensucrades ho fa perquè vol.
Ja han posat més difícil que comprem aquestes begudes encara que les volguem. Estaria bé que ara facilitessin la millor alimentació coneguda pels lactants, a les famílies que així ho desitgin.
Ja han posat més difícil que comprem aquestes begudes encara que les volguem. Estaria bé que ara facilitessin la millor alimentació coneguda pels lactants, a les famílies que així ho desitgin.
Antoni Salvà
Pediatre.
dijous, 27 d’abril del 2017
Descansar del cansament
Una consulta freqüent en la segona part del curs escolar és sobre el cansament dels nens. Diria que més com més grans són. La sensació de no tenir ganes de sortir o fer coses que abans es feien, de apatia... són interpretades sovint com un símptoma de malaltia, de què falta alguna cosa, sospitem anèmies, faltes de vitamines, de ferro, o coses més greus.
Però, també sovint, no pensem en el que podria ser més evident: que els nens se senten cansats per cansament, i que el que necessiten és descansar, més o millor.
El cansament té relació amb l'activitat diària: classes, estudis, activitat física espontània o organitzada en extraescolars, horaris de dormir irregulars o insuficients, menjar inadequat, manca de temps per relaxar-se. I tot això sense ser-ne conscients. El dia a dia, com en altres aspectes de la vida, ens consumeix el temps. L'automatisme de la rutina diària no ens deixa pensar.
El Butlletí Família i Escola del Departament d'Ensenyament dedica, en el seu número d'abril, una entrada a aquest tema. En ella, a través d'una enquesta de sis preguntes, intenta fer reflexionar sobre si som conscients de l'activitat que realitzen els nostres fills al llarg del dia i de si tenim en compte que puguin tenir temps de lleure, de jugar, de descans per fer (o no fer) alguna cosa, de dormir, de menjar...
El cansament pot ser físic, mental o emocional o una barreja. No només els aspectes físics cansen. Pensem també amb tensions emocionals amb altres persones, problemes familiars, un professor que em té mania, una assignatura que no m'agrada gens, un esport que ja no m'agrada, i ara venen els exàmens... Tot això cansa.
Evidentment, si el vostre fill/a no es troba bé, heu de consultar. I pot ser nosaltres tampoc ho veurem clar. Afortunadament però, la majoria de les vegades, el cansament serà per cansament. I la solució no seran suplements vitamínics, ni proves mèdiques, sinó parar-se a pensar i reorganitzar-se.
Antoni Salvà
Pediatre.
Però, també sovint, no pensem en el que podria ser més evident: que els nens se senten cansats per cansament, i que el que necessiten és descansar, més o millor.
El cansament té relació amb l'activitat diària: classes, estudis, activitat física espontània o organitzada en extraescolars, horaris de dormir irregulars o insuficients, menjar inadequat, manca de temps per relaxar-se. I tot això sense ser-ne conscients. El dia a dia, com en altres aspectes de la vida, ens consumeix el temps. L'automatisme de la rutina diària no ens deixa pensar.
El Butlletí Família i Escola del Departament d'Ensenyament dedica, en el seu número d'abril, una entrada a aquest tema. En ella, a través d'una enquesta de sis preguntes, intenta fer reflexionar sobre si som conscients de l'activitat que realitzen els nostres fills al llarg del dia i de si tenim en compte que puguin tenir temps de lleure, de jugar, de descans per fer (o no fer) alguna cosa, de dormir, de menjar...
El cansament pot ser físic, mental o emocional o una barreja. No només els aspectes físics cansen. Pensem també amb tensions emocionals amb altres persones, problemes familiars, un professor que em té mania, una assignatura que no m'agrada gens, un esport que ja no m'agrada, i ara venen els exàmens... Tot això cansa.
Evidentment, si el vostre fill/a no es troba bé, heu de consultar. I pot ser nosaltres tampoc ho veurem clar. Afortunadament però, la majoria de les vegades, el cansament serà per cansament. I la solució no seran suplements vitamínics, ni proves mèdiques, sinó parar-se a pensar i reorganitzar-se.
Antoni Salvà
Pediatre.
divendres, 14 d’abril del 2017
SOS Refugiats a Grècia
Ens fem ressò avui de la
col·laboració que ha posat en marxa el nostre Centre per ajudar a l'atenció
sanitària de les persones refugiades a Grècia.
Per la part que ens toca directament a Pediatria, la
Dra Paloma Rodríguez ha estat allà, a la illa de Chios, durant quatre setmanes
del mes de març. Les famílies a les quals visita habitualment ho hauran
notat. Esperem que les altres no tant. Els que ens hem quedat hem intentat
minimitzar l’impacte d’aquesta absència. Ha estat la forma dels que no hem
viatjat d’ajudar en aquest projecte col·lectiu.
El món és molt gran, hi ha
moltes coses a fer i no ho podem abastar tot. La nostra responsabilitat és fer el poc o molt que poguem, si tenim la voluntat.
A continuació un fragment de la notícia, que podeu
consultar en la seva totalitat clicant a l’enllaç.
CAPSBE
s'ha sumat al projecte de cooperació #SOSrefugiats per enviar
personal sanitari als campaments de refugiats de Grècia. Aquest projecte es
va iniciar amb la col·laboració de l'Hospital Clínic i Sant Joan de Déu davant
la situació d'emergència social i sanitària que pateix la població refugiada
als camps de Grècia, i ara CAPSBE s'ha afegit al projecte.
#SOSrefugiats
es va iniciar el passat agost i està gestionat per l'ONG WAHA. La
sostenibilitat del projecte depèn exclusivament de les donacions que
es perceben. Per ajudar a recaptar fons, en els propers dies es podran comprar
xapes solidàries i fer petites aportacions als centres de CAPSBE per tal que es
pugui continuar enviant personal sanitari als camps grecs.
D'altra
banda, es poden fer donacions a aquest número de compte de "La Caixa"
a nom de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona: ES38 2100 5000 5302 0015
1527. Les donacions que es recaptin s'utilitzaran exclusivament per finançar
aquest projecte.
Antoni Salvà.
Pediatre.
dijous, 26 de gener del 2017
Solucions d'avui en dia
Aquests dies, després de festes, hem pogut gaudir de talls publicitaris que ens suggereixen solucions als nostres mals. Per exemple, un anticremor/antiàcid gàstric que recomanen prendre després dels excessos gastronòmics de les festes. La gràcia principal del producte és que ens permet seguir fent excessos sense molèsties. No m'ha semblat en cap cas que intentin fer-nos entrar en raó i canviar el plantejament de com, què i quant menjar.
En el mateix sentit anuncien un aliment que serveix per abaixar el colesterol, i ens recomanen, molt preocupats per la nostra salut, prendre'l cada dia, ara que, després dels excessos festius del Nadal, ens haurem passat amb aliments poc saludables i ens haurà pujat, de ben segur. el maleït colesterol.
Segur que si us hi fixeu, trobeu algun altre anunci exemplificatiu, amb una intenció i producte tan exemplars com els anteriors: ens animen a posar pegats als nostres errors i a seguir-los cometent. Solucions tan modernes i imaginatives ja les havíem pogut observar a una pel·lícula de Los Juegos del Hambre: els habitants del Capitoli mengen fins que no poden més, van a vomitar i tornen a menjar (amb perdó per l'explícit de l'exemple).
Debatem sobre l'educació que donem als nostres fills. Pot ser hauríem de debatre també, o en primer lloc, com ens eduquem nosaltres mateixos, com ens respectem (als adults em refereixo). Sembla que les persones responsables d'aquesta publicitat (que ha servit d'exemple, però no té l'exclusivitat) ens tracten als consumidors com a estúpids, incapaços d'aprendre, de raonar, compradors que es fan mal, compren pegats per calmar el dolor, tornen a fer-se mal i compren més pegats, i es fan més mal... Incapaços d'entendre què és la prevenció i d'aplicar-la. I aquesta és una de les principals raons de ser de l'Atenció Primària de Salut. Ens haurem d'esforçar molt més.
I això vist des de Pediatria preocupa. Perquè els nens aprenen de nosaltres, els adults. I els adults tenim tan per aprendre...
Antoni Salvà
Pediatre.
En el mateix sentit anuncien un aliment que serveix per abaixar el colesterol, i ens recomanen, molt preocupats per la nostra salut, prendre'l cada dia, ara que, després dels excessos festius del Nadal, ens haurem passat amb aliments poc saludables i ens haurà pujat, de ben segur. el maleït colesterol.
Segur que si us hi fixeu, trobeu algun altre anunci exemplificatiu, amb una intenció i producte tan exemplars com els anteriors: ens animen a posar pegats als nostres errors i a seguir-los cometent. Solucions tan modernes i imaginatives ja les havíem pogut observar a una pel·lícula de Los Juegos del Hambre: els habitants del Capitoli mengen fins que no poden més, van a vomitar i tornen a menjar (amb perdó per l'explícit de l'exemple).
Debatem sobre l'educació que donem als nostres fills. Pot ser hauríem de debatre també, o en primer lloc, com ens eduquem nosaltres mateixos, com ens respectem (als adults em refereixo). Sembla que les persones responsables d'aquesta publicitat (que ha servit d'exemple, però no té l'exclusivitat) ens tracten als consumidors com a estúpids, incapaços d'aprendre, de raonar, compradors que es fan mal, compren pegats per calmar el dolor, tornen a fer-se mal i compren més pegats, i es fan més mal... Incapaços d'entendre què és la prevenció i d'aplicar-la. I aquesta és una de les principals raons de ser de l'Atenció Primària de Salut. Ens haurem d'esforçar molt més.
I això vist des de Pediatria preocupa. Perquè els nens aprenen de nosaltres, els adults. I els adults tenim tan per aprendre...
Antoni Salvà
Pediatre.
dijous, 8 de desembre del 2016
"Molluscum contagiosum", contagiós sí, i què?
Tema controvertit, he fet una petita cerca i he trobat opinions per a tots els gustos. Senyal que ningú té proves definitives per decantar la balança cap a un costat o cap a l'altre.
I les opcions de la balança de què parlo són:
els hem de tractar o és millor deixar que marxin sols?
els nens amb mol·lusc contagiós poden anar a la piscina o no?
Aquí, tanmateix, només pararé atenció al segon dilema. Us posaré aquí els links d'algunes d'aquestes fonts consultades. Totes expliquen amb més o menys detall quin virus és el causant, com són les lesions cutànies, com es transmeten, com es poden tractar i si requereixen aïllament (aquí i a la transmissió apareixen les diferències).
En primer lloc el document "Molluscum contagiosum en piscinas" del Servicio Navarro de Salud, que m'ha semblat el més afi a la meva opinió i experiència personal. Explica que amb unes mesures higièniques bàsiques: tapar les lesions, rentat de mans, neteja del material utilitzat o ús de material de forma individual (per exemple, el nen amb mol·lusc té uns braçals per a ell sol) i no compartir tovalloles són mesures raonables per evitar la transmissió del virus, pel que no estaria justificat impedir a cap nen assistir a natació per aquesta raó.
També diu que si les autoritats responsables de la instal·lació decideixen que els nens amb mol·lusc no poden utilitzar-les, el diagnòstic hauria de ser realitzat per personal sanitari.
Altres documents que també tendeixen a deixar fer als nens, però entenen l'opció dels responsables:
Antoni Salvà. Pediatre.
I les opcions de la balança de què parlo són:
els hem de tractar o és millor deixar que marxin sols?
els nens amb mol·lusc contagiós poden anar a la piscina o no?
Aquí, tanmateix, només pararé atenció al segon dilema. Us posaré aquí els links d'algunes d'aquestes fonts consultades. Totes expliquen amb més o menys detall quin virus és el causant, com són les lesions cutànies, com es transmeten, com es poden tractar i si requereixen aïllament (aquí i a la transmissió apareixen les diferències).
En primer lloc el document "Molluscum contagiosum en piscinas" del Servicio Navarro de Salud, que m'ha semblat el més afi a la meva opinió i experiència personal. Explica que amb unes mesures higièniques bàsiques: tapar les lesions, rentat de mans, neteja del material utilitzat o ús de material de forma individual (per exemple, el nen amb mol·lusc té uns braçals per a ell sol) i no compartir tovalloles són mesures raonables per evitar la transmissió del virus, pel que no estaria justificat impedir a cap nen assistir a natació per aquesta raó.
També diu que si les autoritats responsables de la instal·lació decideixen que els nens amb mol·lusc no poden utilitzar-les, el diagnòstic hauria de ser realitzat per personal sanitari.
Altres documents que també tendeixen a deixar fer als nens, però entenen l'opció dels responsables:
Molt similars aquests dos, sobretot parlen d'instal·lacions per a nens, no de piscines, però us pot interessar...
KidsHealth, aquí diuen que sempre que el nen adopti les mesures preventives, pot realitzar qualsevol activitat. Aquestes mesures afegeixen, a les dites al de Navarra, portar roba que cobreixi les lesions, no només tiretas o pegats impermeables.
AEPap. L'Associació d'Atenció Primària, sempre fiable, introdueix algun matis que no m'agrada. Entre les raons per tractar, inclou el "rechazo social" i la "preocupación estética" (?!). Ja som grandets. El rebuig social i la preocupació estètica es resolen amb educació i informació, no amb tractaments que poden ser agressius pel nen i que poden deixar lesions cicatricials que duraran més que el propi mol·lusc. Els temps de Ben-Hur, amb els leprosos vivint en coves ja hauria d'estar superat.
Finalment, enllacem amb Epidermos, una clínica de Barcelona de Dermatologia i Estètica, que dedica un escrit al mol·lusc. D'aquí destacaria una frase que m'ha agradat: "El molusco es mucho menos peligroso que un niño que no sepa nadar". I m'ha recordat que sovint, per fer cas de tradicions, coses que sempre s'han fet d'una manera i no de l'altre, de creences no comprovades, de falta de perspectiva, fem coses o prenem decisions incorrectes.
Fem algun bé a un nen impedint que vagi a fer natació pel fet de tenir mol·lusc?
És una infecció perillosa?
Aïllar un nen assegura als altres no patir el contagi?
És la piscina l'únic àmbit on es pot contraure la infecció?
És possible implementar unes mesures d'higiene que minimitzin el risc de contagi?
No, no, no, no i sí.
Per tant, deixem als nens fer la seva feina, i fem nosaltres la nostra.
Finalment, enllacem amb Epidermos, una clínica de Barcelona de Dermatologia i Estètica, que dedica un escrit al mol·lusc. D'aquí destacaria una frase que m'ha agradat: "El molusco es mucho menos peligroso que un niño que no sepa nadar". I m'ha recordat que sovint, per fer cas de tradicions, coses que sempre s'han fet d'una manera i no de l'altre, de creences no comprovades, de falta de perspectiva, fem coses o prenem decisions incorrectes.
Fem algun bé a un nen impedint que vagi a fer natació pel fet de tenir mol·lusc?
És una infecció perillosa?
Aïllar un nen assegura als altres no patir el contagi?
És la piscina l'únic àmbit on es pot contraure la infecció?
És possible implementar unes mesures d'higiene que minimitzin el risc de contagi?
No, no, no, no i sí.
Per tant, deixem als nens fer la seva feina, i fem nosaltres la nostra.
Antoni Salvà. Pediatre.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)