Sol, solet

 A 10 dies del solstici de juny, inici astronòmic de l'estiu de 2016, el sol, la calor i les cremades solars ja són aquí. Era inevitable una entrada sobre el tema. Després de parlar de vacunes del calendari, noves vacunes per evitar malalties que no podem controlar, malalties amb complicacions poc habituals, tenim ara entre mans un assumpte del que sí tenim o podem tenir control, si volem.

Us recomanarem documents amb informació sobre la radiació solar, com protegir-se i les conseqüències que pot tenir no fer-ho. Pot ser no cal parlar de melanomes o altres complicacions. És necessari? No és suficient tenir en compte que no és bo cremar-se? Una persona, gran o petita, que al dia següent d'estar a la platja o la muntanya li fa mal la pell, té ampolles i en uns dies es pela a tires, no ho ha fet bé, no hi ha discussió.

Si parlem de efectes a llarg termini, recordeu l'entrada sobre las radiografies. Allà explicàvem que els nens són especialment sensibles a les radiacions (diguin-se raigs X o ultraviolats) precisament perquè són nens i tenen tota la vida per acumular dany cel·lular a la pell.
                                                                                                                  Bé, aquí van les lectures recomanades. A la pàgina gencat hi ha uns Consells per a l'estiu, que no parlen només del sol. Hi ha a la AEPap diversos documents sobre el sol, els seus beneficis i toxicitats: foto protectors, consell variats, els efectes del sol.

Pels que vulgueu saber més sobre la radiació ultraviolada, com es mesura, quins nivells té allà on esteu o voleu viatjar, podeu consultar el mapa de la AEMet de radiació ultraviolada, aquí la seva interpretació, i aquí el de les comarques catalanes.

En definitiva i resum, per molt que ens estudiem els foto protectors, entenguem com funciona i en comprem un que sigui fabulós, el més fàcil i barat i segur serà sempre evitar exposicions solars llargues en hores de màxima incidència, portar barret i samarreta (que ja els teníem comprats de l'any passat). Ningú ens obliga a anar, per exemple, a la platja a les 14 hores. Això és voluntari, tan voluntari com anar-hi a una altra hora.

Antoni Salvà
Pediatre

Enterovirus i símptomes neurològics

Els enterovirus, com tothom déu saber a aquestes alçades, és un gènere de virus molt nombrosa. Aquí ja hem parlat d'un grup, els Cocksakie, per ser alguns d'ells causants de la malaltia boca-mà-peu.
Aquestes setmanes ens troben en un moment d'incertesa, ja que s'han acumulat casos d'una malaltia amb manifestacions neurològiques poc habituals per la seva gravetat.

Sembla que el causant concret serà un enterovirus que per alguna raó ha arribat a la nostra població infantil, quan no era habitual. Durant les properes setmanes anirem sabent més sobre aquests casos, la causa i la seva evolució.

Identificat o no el causant concret, el cert és que aquest tipus de virus no té un tractament etiològic. És a dir, no tenim cap medicament que elimini específicament aquests virus. Les mesures que es prenen en els hospitals són tractaments simptomàtics: antiinflamatoris, immunoglobulines i de suport de sistemes essencials: respiratori, manteniment de la tensió arterial...

Què podem fer a casa i a les escoles:

1. l'actitud davant una febre en un nen ha de ser la de sempre: consultar si és molt alta o persistent, el nen té menys de 3 mesos o si s'acompanya de símptomes com:
              vòmits
              dificultat respiratòria
              petèquies (taques a la pell vermell fosc que no desapareixen en pressionar-les)
              alteracions de la consciència: somnolència, irritabilitat
              convulsions i altres trastorns del moviment: espasmes, debilitat muscular,   
              moviments sense coordinació, incapacitat per mantenir-se dret

2. per a millorar el malestar del nen, en qualsevol cas, li podem administrar un antitèrmic

3. si detectem algun d'aquests símptomes, demanar visita mèdica al vostre CAP, a Urgències, o trucar a CatSalut Respon al 061.

4. si tenim un nen malalt, no el portem a l'escola, evitem ambients tancats, mal ventilats i/o amb molta gent

5. la mesura més senzilla i efectiva per evitar contagis a casa i  escola és el rentat de mans: després de canviar el bolquer a un lactant, abans de menjar, després d'anar al lavabo els nens que hi vagin sols...

Informació més extensa a Canal Salut, i molt ben resumida en aquest document de la Secretaria de Salut Pública.


Antoni Salvà. Pediatre.

Activitat física 1, Sedentarisme 0

Avui us recomanem una secció de la web del Departament d'Ensenyament, no del de Salut, per variar. Ens ha agradat l'apartat que parla de les bondats de l'activitat física. Encara que, ben pensat, us recomanem tota la secció d'Hàbits saludables. Si teniu temps de llegir-la segur que trobeu alguna cosa interessant que no sabíeu, o que sí sabíeu però havíeu oblidat o bé no li donàveu importància.

La primavera, amb l'augment d'hores de sol i les temperatures més agradables, pot ser un bon moment per animar-se a iniciar alguna de les recomanacions sobre activitat física. Molt millor ara que al gener, amb els tan mediàtics com efímers propòsits de Cap d'Any.

La pràctica regular i adequada d'activitat física afavoreix la capacitat de concentració, el rendiment escolar, l'equilibri emocional, la companyonia. No ens centrem només en els aspectes físics: coordinació, agilitat, reflexos o control del pes. Això ho podeu llegir també en algun dels enllaços relacionats, com el de la publicació de l'Hospital Sant Joan de Déu.
http://canalsalut.gencat.cat/web/.content/home_canal_salut/ciutadania/vida_saludable/activitat_fisica/activitat_fisica_per_grups_dedat/documents/arxius/activitat_fisica_infancia_2016.pdf

 És important tenir en compte que en parlar d'activitat física ens referim al concepte ample d'activitat que implica participació activa, moviment, esforç, interacció amb altres, que és agradable o divertida, que ens ajuda a sentir-nos millor i a dormir millor. No ho assimileu a activitat esportiva, amb regles específiques, equipament, competitivitat, guanyar o perdre. Això pot ser bo, certament, però no és del que parlem aquí. Aquí parlem de coses tan senzilles com jugar, anar a comprar, pujar per les escales, passejar, ballar, visitar un parc, córrer per la platja... amb els nostres fills.

Veureu, si visiteu la recomanació d'Ensenyament, que hi ha recomanacions específiques per grups d'edat. A partir dels 3 anys, us avisem, la primera és que els adults donem exemple. Des del moment de tenir el primer fill, tenim 3 anys per a decidir-nos...

Ànims, us sentireu millor!


Antoni Salvà. Pediatre

Aplicació del nou calendari de vacunes

Tenim més informació!
Hem assistit a una jornada de presentació del nou calendari de vacunes, on ens han explicat perquè s'ha modificat, quan es pensa aplicar i com. Encara queden coses per fer, però sembla que s'estan fent bé i amb ganes.

En l'entrada anterior ja vàrem destacar els canvis que consideràvem més positius. Ara intentarem aclarir alguna cosa més:

• Es començarà a implementar el dia 1 de juliol de 2016 (la nostra enhorabona als que neixin a partir d'aquell dia!)
• S'aplicarà en lactants nascuts a partir del dia 1 de gener de 2016. Els nascuts entre l'1 de gener i el 30 de juny faran un "mixt": hauran rebut les vacunes previstes en el calendari "antic", dels 2, 4 i/o 6 mesos d'edat, i a partir del juliol se'ls aplicarà el nou.
• Les dosis no s'aplicaran retroactivament. Per exemple, un nen nascut al gener de 2016, al juliol tindrà 6 mesos. L'aplicació del nou calendari no inclou les dues dosis de vacuna contra el pneumococ que li haurien tocat als 2 i 4 mesos. Sí que li posarem la dels 11 mesos.
• Per aquests casos de calendaris barrejats, que ens generen dubtes, s'està elaborant un document per clarificar la seva aplicació (aquesta és una de les coses que estan a l'aire encara).

 
 Com apunt extra, aquells que teniu fills de més de 6 anys als quals no els hem administrat la vacuna dels 6 anys, o sigui, diftèria, tos ferina i tètanus, seguiran igual. Segueix havent un dèficit de vacunes que no permet vacunar aquest grup de població infantil. Les vacunes disponibles es reserven per a les dones embarassades. En tot cas, la immunitat generada per les vacunes dels primers dos anys de vida han de ser suficients mentre estem en aquesta situació.


Si ens arriben noves notícies us ho farem saber, tan a la consulta com a través del blog. 
 

Antoni Salvà.Pediatre.