Ulls vermells, secreció, escola, gotes

La conjuntiva és una membrana transparent que s'estén des del marge de la còrnia per tota la part blanca de l'ull i a la cara interna de les parpelles fins el seu marge, on neixen les pestanyes.
És transparent si està normal. Si la veiem vermella, direm que el nen o la filla tenen conjuntivitis.

I aquí comencen els dilemes: serà vírica? (com tantes i tantes infeccions), serà bacteriana? Li haurem de posar gotes, fer rentats amb camamilla o farigola? (segons de quina tradició familiar venim), hem de trucar als avis o al cangur?

La conjuntivitis vírica. La més freqüent. Els virus, pesats com ells sols, provoquen la major part d'infeccions respiratòries. En el context d'aquestes, també s'inflamen les conjuntives, habitualment dels dos ulls. De vegades el virus només ataca la conjuntiva, i la nena no tindrà febre ni més mocs de l'habitual, ni malestar general, només els ulls vermells, que li piquen una mica i amb alguna lleganya al matí.
Tractament: no res, o rentar els ulls i les lleganyes amb sèrum fisiològic estèril, camamilla o farigola. També podem aplicar llàgrimes artificials. I esperar.

La conjuntivitis bacteriana o purulenta es diferencia sobretot per la secreció. Són aquells ulls amb moc groc, abundant, que el neteges i a l'hora torna a estar igual. És més probable que només un ull estigui així. Encara que si el nen s'ho toca molt i després es toca l'altre, acabi amb els dos regalimant moc.
Tractament: rentats i col·liri antibiòtic.

Quan el nen és més gran, li piquen molt els ulls, i el nas també, fa molts esternuts al matí... pensarem primer en una conjuntivitis al·lèrgica,  podrà ser pel gat de la germana, o el plataner del carrer, o pels àcars de la pols (el més freqüent). Però de l'al·lèrgia no en parlarem avui.

I què, truquem a la cangur o ens demanem el dia a la feina o no passa res per anar a l'escola?

Solució: el recent document de 2018 Criteris de no assistència de l'alumnat a l'escola o llar d'infants durant un període de temps determinat a causa de malalties transmissibles. Barcelona: Secretaria de Salut Pública diu que

El document descriu una conjuntivitis bacteriana (o purulenta). De la vírica no en diu res, pel que sembla lògic anar a mirar què diu el mateix document de les malalties en general:

és a dir, un nen amb una conjuntivitis vírica que es troba bé i cap signe de gravetat, pot anar a l'escola.

No cal dir (però ho direm totes les vegades que sigui necessari) que la millor mesura de prevenció de contagis és el rentat de mans dels nens i nenes i de les persones que els cuiden.

Antoni Salvà
Pediatre

Grip! Vacuna? Hauria de vacunar la meva filla? I al seu germà?

Ja ha començat la campanya de vacunació contra la grip d'aquesta temporada. Com ja sabeu, la grip és una infecció molt contagiosa provocada pel virus Influenza, que dóna molt malestar, febre alta, congestió, mal de cap, dolors articulars i musculars...

Majoritàriament la podem passar a casa, amb analgèsic/antitèrmics i descansant. Però en alguns casos es pot complicar, i algú pot necessitar ingressar a l'hospital, pot tenir una pneumònia, o ser tan greu que provoqui la mort. Això és més probable en persones grans o que ja patien alguna malaltia o condició.

Per intentar no patir-la tenim diverses opcions. La principal, que podem fer tots, les mesures d'higiene, com el rentat de mans (tan senzilla que ens l'oblidem..?). La vacuna és una altra bona opció. Però només recomanada per les autoritats sanitàries a una part de la població.

L'Agència de Salut Pública defineix 4 grups de població a qui recomana administrar la vacuna. No els posem tots aquí, destacarem sobretot els que afecten amb més freqüència als nens i nenes:

1. Persones de 60 anys d'edat o més (aquí no hi ha pacients pediàtrics segur!)

2. Persones de més de 6 mesos i menys de 60 anys que presenten un risc alt de complicacions derivades de la grip:

              amb malalties cròniques cardiovasculars, neurològiques o respiratòries. Aquí, com a condició més freqüent en nens, destaquem l'asma.
              diabetis mellitus
              obesitat mòrbida
              malaltia renal crònica i síndrome nefròtica
              hemoglobinopaties i anèmies o hemofília i trastorns hemorràgics crònics
              malaltia hepàtica crònica
              malalties neuromusculars greus
              immunosupressió
              persones receptores de trasplantaments
              càncer i hemopaties malignes
              implant coclear o en espera de l’implant
              malaltia celíaca
              malaltia inflamatòria crònica
              trastorns i malalties que comporten disfunció cognitiva

              Dones embarassades en qualsevol trimestre de gestació
              Infants entre els 6 mesos i 2 anys d’edat amb antecedents de prematuritat de < 32 setmanes de gestació

3. Persones que poden transmetre la grip a d’altres que tenen un risc alt de presentar complicacions:

             Persones que conviuen a la llar, inclosos infants a partir dels 6 mesos d’edat, amb d’altres que pertanyen a algun dels grups d’alt risc per la seva condició clínica especial (esmentades al punt 2).

4. Altres grups als quals es recomana la vacunació: Persones que treballen en serveis públics essencials i altres (aquí tampoc hi ha nens).

    Com veieu, al CAP vacunem amb alegria

     (moltes gràcies al model per demostrar-ho)

1

Aquest any, s'han introduit dues condicions noves: els prematurs de menys de 32 setmanes de gestació, a vacunar entre els 6 i els 24 mesos d'edat. I les persones amb celiaquia.

Però el grup més important en número de població pediàtrica és, probablement, el que hem destacat en vermell: tots aquells majors de 6 mesos que conviuen amb algú inclòs en el grup 2. La majoria d'aquests nens i nenes no estan malalts, però poden patir la grip i trasmnetre-la als malalts que conviuen amb ells, a la mare embarassada o al germà petit prematur. Aquí parlem de tots els germans de la nena amb diabetes, del nen amb asma; el fill d'una persona amb càncer, la filla d'una dona embarassada, el net de l'avi amb malaltia respiratòria... i així molts més.

Penseu-hi. I si teniu dubtes, com sempre, ja sabeu on som.

Antoni Salvà
Pediatre.

Vacuna contra el meningococ ACWY

Cada vegada afegim més lletres al meningococ. La novetat aquest curs escolar és que es començarà a vacunar contra aquests 4 tipus de meningococ a les escoles. Bé, en realitat, són 3 de nous (A, W i Y), ja que del tipus C ja s'estava vacunant.

Aquest curs s'iniciarà la vacunació contra els meningococs A, C, W i Y tan a sisè de Primària com a segon d'ESO.

Com cada any, tots els que teniu filles/fills que han començat sisè de Primària o segon d'ESO, rebreu una carta informativa i un full per autoritzar la vacunació a l'escola. Els que sou més observadors, veureu que aquest any, enlloc de demanar autorització per la vacuna contra el meningococ C, es demana contra els meningococs ACWY.

Pels nois i noies de segon d'ESO, això significarà repetir el meningococ C que ja es va posar a sisè d'EP. No us preocupeu. Ho podeu autoritzar tranquil·lament. No és problema.

La recomanació nostra avui és seguir el calendari actual, que inclou la vacuna antimenigocòccica ACWY als 11 i 13 anys. No abans.

Evidentment, les famílies són lliures de fer cas a altres fonts. Poden comprar la vacuna a la farmàcia i administrar-li al nen o nena més petits de l'edat recomanada aquí. Sempre he dit que els pediatres (els metges en general) recomanem tractaments, estils de vida saludables, evitar factors de risc... però cada persona és responsable de la seva salut, la pròpia i la dels seus depenents.

En qualsevol cas, si teniu algun dubte, consulteu-nos, com ja han fet algunes famílies, ja sabeu on estem. Ho intentarem aclarir el millor possible.

I recordeu, aquestes són diferents de la ja famosa vacuna contra el meningococ B, de la que ja hem parlat abans al blog, a les entrades de dia 9 i de dia 22 de novembre de 2015.

Antoni Salvà
Pediatre.

Demanar visita, comprovar visita

Punt 1. Passa sovint que volem demanar cita amb la infermera per telèfon i no acabem de trobar el moment adequat. O bé, que tenim visita amb el pediatre però no trobem el paper on ho vàrem apuntar. Quin cap!

Punt 2. També pot passar que decidim agafar l'hora a través de la web del centre, o comprovar a quina hora teníem la cita de demà i resulta que la web no funciona. Vaja!

Punt 3. Us recordem en aquesta entrada que podeu fer online aquestes gestions: demanar visita amb la infermera o pediatra, recordar quina hora teniu ja agafada o anular-la si heu decidit que no la necessiteu. Això sempre que no estem en el Punt 2, és clar.

Si esteu en aquest blog, només heu de mirar la primera línia de la columna de la dreta "Demanar cita al CAP" i clicar. I us sortirà una pàgina com aquesta:

Haureu d'introduir el CIP del vostre fill. Podeu seguir el procés en el tutorial que hem preparat. El trobareu just sota el "Demanar cita al CAP".

Us animem a utilitzar aquesta via de comunicació. És ràpida i segura. Especialment quan no voleu una cita pel mateix dia. Moltes consultes que voleu fer i que poden esperar 2 dies, o 5 o 10, les podreu agafar online.

Atenció a les revisions. Les visites programades del Pla de Salut Infantil no es poden agafar online. Per aquestes sí que heu de trucar o passar pel CAP.

Antoni Salvà.
Pediatre.

Protecció solar. Recordeu

N'heu sentit parlar. Res de nou. Però com tantes altres coses, és bo anar-les recordant. La confiança de tenir el sol cada dia al cel, fagi fred o calor, sigui hivern o estiu, des del dia que neixem, ens pot fer oblidar que és recomanable que ens hem protegim.

Per començar, podeu veure la pàgina del Departament de Salut. 

També podeu consultar una entrada antiga d'aquest mateix blog sobre protecció solar. Aquesta conté enllaços a documents informatius de l'Associació Espanyola de Pediatria.

Algunes dades extra:

La roba és una bona protecció a la platja, si està seca. La roba mullada perd gran part de la seva funció de barrera.

Els núvols són una barrera del tot insuficient, gran part de la radiació els sobrepassa.

A la muntanya també necessitem protecció. No hi tenim l'efecte reflectant de la sorra i l'aigua de la platja (fins a un 15% més). Però si aneu molt amunt, heu de saber que per cada 1.000 metres d'alçada, la radiació ultraviolada augmenta un 10-12%.

El dany celular dels rajos ultraviolats és acumulatiu al llarg de la nostra vida. I la major part la rebem de petits. Evitem que sigui excessiu, la pell dels infants d'ara ens ho agrairà l'any 2.050 (per exemple).

Bon estiu.

Antoni Salvà
Pediatre

Píndoles per a dormir als lactants

No, no ens hem tornat farmacològicament agressius. Ens referim a píndoles informatives i recomanacions per facilitar el son dels lactants.

Des de ben petits, els infants aprenen per imitació i repetició. Per exemple, el concepte de la gravetat universal ja l'han experimentat mil vegades (tirant a terra tot el que tenen a l'abast, de forma reiterada i desesperadora per a qui l'està acompanyant) abans que ningú de la família o a l'escola els expliqui qui era el tal Newton i què va descobrir.

A més, si demostrem la nostra felicitat en alguna cosa que fa (riure, aplaudir, fer-li un petó...) li reforcem l'aprenentatge.

Per a dormir la cosa funciona igual. Alguns diran que què avorrit, fer sempre el mateix, a la mateixa hora, no poder improvisar... bé, no és exactament així. Contar un conte abans d'anar a dormir no vol dir contar el mateix conte (encara que en alguna època la nena voldrà el mateix durant setmanes).

Alguns d'aquests adults que no creuen en les rutines, voldrien sopar amb el nen a les 10 de la nit (una rutina), sortir a la nit fins les 2 (segona rutina) o llevar-se tard el diumenge al matí (més rutina); alguns d'aquests, dic, alguna vegada ens demanaran consells perquè el seu fill no dorm bé a la nit. La nostra solució serà, indefectiblement, instaurar rutines.

El cert és que la repetició de rutines, fetes amb naturalitat i convenciment, és el que farà que el nen adquireixi el costum que volem inculcar.

De vegades, tot i seguir les recomanacions fil per randa, la nena no s'adorm o es desperta 5 cops durant la nit, i passen els mesos i no canvia la situació. Aquests casos necessitaran un tractament diferent i, de vegades, una unitat especialitzada.

Perdoneu tanta consideració prèvia. En realitat, el tema de l'entrada eren els consells per aconseguir unes nits plàcides per a tothom, lactants i els seus germans, mares i pares. Però no ens allargarem més aquí. Teniu uns documents que us poden resultar útils a la web de l'Hospital Sant Joan de Déu, hi ha recomanacions generals i per etapes, des del nadó fins a l'adolescent.

Que dormiu bé.

Antoni Salvà
Pediatre

Laringitis: la tos única, inigualable

La laringitis és la inflamació de la laringe, fàcil. En el nostre dia a dia, en  dir laringitis volem dir infecció vírica respiratòria que inflama la laringe, però molt probablement també la mucosa del nas, de la faringe, les conjuntives...

La laringitis és vírica (97% dels casos). El més característic és la tos estridulosa, li podem dir de gos, de foca, metàl·lica... però quan l'hem sentida, ja la reconeixerem sempre. A més, també és típic que la nena es quedi afònica, o amb la veu diferent. Si la inflamació és més important, pot ser també fa un estridor: quan agafa aire, fa un soroll també molt característic.

A part d'aquest símptomes, pot tenir febre, mocs, mal de coll, poca gana, algun vòmit. I tot això a l'hora o uns dies més tard. La bronquitis també pot fer acte de presència, especialment en els nens que en tenen antecedents.

El que preocupa d'aquesta inflamació, és que si és molt intensa, pot provocar una dificultat per respirar al nen. En alguns casos, si aneu al metge, li posaran una mascareta amb medicació nebulitzada, o li donaran un antiinflamatori per boca, o ambdues coses. En pocs casos, serà necessari ingressar -lo per seguir el tractament.

Què podem fer a casa? La tos de gos i l'estridor comencen típicament a la nit. Quan apareix, el millor que podem fer és posar al nen en posició vertical (assentat o dret), tranquil·litzar-lo (no és útil asustar-lo amb la nostra pròpia preocupació) i posar-lo a respirar aire fred: a l'hivern basta obrir una finestra o sortir al balcó una estona; en nits càlides d'estiu, respirant l'aire fred de la nevera oberta. Aquestes dues mesures, posició i aire fred, poden revertir una situació que semblava incontrolable. Si tot i així no respira bé o fa molt soroll, el millor serà anar a Urgències (recordem que és de nit).

Un cop sabem què té, les mateixes mesures són útils per prevenir un altre empitjorament nocturn: que dormi en posició incorporada i procurar un ambient a l'habitació on dormi fresc. A l'hivern, si poseu calefacció, millor que la temperatura no superi els 19º.

El més freqüent és que en 2 o 3 nits la cosa millori. Però pot durar només una nit o cinc, per exemple.

En aquest tipus d'infecció, vírica com hem dit, no és necessari ni útil ni convenient prendre antibiòtics. Els virus que la solen provocar són els virus parainfluenza, n'hi ha tipus 1 (75% dels casos), 2, 3, el virus respiratori sincitial, l'adenovirus, el de la grip, el del xarampió...

No ens allarguem més, però si voleu més informació, podeu mirar per exemple els documents de la:
Sociedad Española de Urgencias de Pediatría o de la
Asociación Española de Pediatría de Atención Primaria

Antoni Salvà
Pediatre