dijous, 28 d’abril del 2016

Aplicació del nou calendari de vacunes

Tenim més informació!
Hem assistit a una jornada de presentació del nou calendari de vacunes, on ens han explicat perquè s'ha modificat, quan es pensa aplicar i com. Encara queden coses per fer, però sembla que s'estan fent bé i amb ganes.

En l'entrada anterior ja vàrem destacar els canvis que consideràvem més positius. Ara intentarem aclarir alguna cosa més:
  • Es començarà a implementar el dia 1 de juliol de 2016 (la nostra enhorabona als que neixin a partir d'aquell dia!)
  • S'aplicarà en lactants nascuts a partir del dia 1 de gener de 2016. Els nascuts entre l'1 de gener i el 30 de juny faran un "mixt": hauran rebut les vacunes previstes en el calendari "antic", dels 2, 4 i/o 6 mesos d'edat, i a partir del juliol se'ls aplicarà el nou.
  • Les dosis no s'aplicaran retroactivament. Per exemple, un nen nascut al gener de 2016, al juliol tindrà 6 mesos. L'aplicació del nou calendari no inclou les dues dosis de vacuna contra el pneumococ que li haurien tocat als 2 i 4 mesos. Sí que li posarem la dels 11 mesos.
  • Per aquests casos de calendaris barrejats, que ens generen dubtes, s'està elaborant un document per clarificar la seva aplicació (aquesta és una de les coses que estan a l'aire encara).
 
 Com apunt extra, aquells que teniu fills de més de 6 anys als quals no els hem administrat la vacuna dels 6 anys, o sigui, diftèria, tos ferina i tètanus, seguiran igual. Segueix havent un dèficit de vacunes que no permet vacunar aquest grup de població infantil. Les vacunes disponibles es reserven per a les dones embarassades. En tot cas, la immunitat generada per les vacunes dels primers dos anys de vida han de ser suficients mentre estem en aquesta situació.


Si ens arriben noves notícies us ho farem saber, tan a la consulta com a través del blog. 
 

Antoni Salvà.Pediatre.

dilluns, 11 d’abril del 2016

Menjar massa, menjar poc.



M'ha cridat l'atenció aquests dies trobar dues notícies a diaris i televisió que diria contraposades. Per una banda, una notícia sobre la no conveniència d'obligar als nens a menjar tot el que hi ha al plat, i per altre, noves dades estadístiques sobre "l'epidèmia" del sobrepès.

Imagino que un extraterrestre, d'una espècie amb la suficient evolució tècnica per poder arribar a nosaltres i tan o més evolucionat en sentit comú, pensaria que aquí a la Terra som ben estranys: Es demanaria com pot ser que estem preocupats pel sobrepès de gran part de la població i, alhora, hem necessitat un estudi elaborat per l'Agència de Salut Pública per arribar a la conclusió que no hi ha que forçar als nens a menjar més del que volen. Com pot ser que amb tants nens i grans sobrealimentats encara ens demanem si hem de sobrealimentar als nens?

                                  

Perquè, ho tenim clar, no?, forçar a menjar la quantitat que nosaltres adults arbitràriament decidim que ha de menjar un infant, sense tenir en compte la seva opinió, gana o instint, no té cap sentit.

L'interès pel tema ha sorgit arrel d'un document publicat amb el títol Acompanyarels àpats dels infants. Consells per a menjadors escolars i per a famílies, de l'Agència de Salut Pública de Catalunya. Hem de dir, però, que el tema ja havia estat tractat abans, en base a altres fonts, com per exemple el llibre del Dr Carlos González "Mi niño no me come".

La conclusió de què no és convenient forçar als nens a acabar-se el plat és només una part del document. Conté altres consells i conclusions tan o més interessants que us convidem a llegir.

L'altre debat obert, recurrent, amb tantes opinions com persones, és el de perquè s'ha de fer una "normativa", informes, conclusions, recomanacions... sobre una cosa tan bàsica, natural i imprescindible com el fet de menjar. Que diria l'extraterrestre? Però això serà un altre dia.



Antoni Salvà
Pediatre.