dilluns, 14 de desembre del 2015

Dia per l'ús prudent dels antibiòtics


Com tots sabem, el dia..., eh? ah, com, no ho sabíem?
Doncs no. Però sí, el dia 18 de novembre va ser el Dia per l'ús prudent dels antibiòtics, celebrat per l'OMS i el Centre Europeu per la Prevenció i Control de Malalties (ECDC). L'objectiu era conscienciar a la població sobre la importància d'usar els antibiòtics adequadament i posar remei a aquest problema.


La celebració devia ser molt privada, perquè en el nostre entorn (hem fet una petita enquesta entre el nostre personal i el resultat ha estat que ningú en sabia res) ha passat força desapercebuda. Però atenció, això no li treu importància al tema. És un fet que vivim cada dia de la nostra pràctica diària a la consulta, dels comentaris que es poden sentir a llocs com el bus, el mercat o la farmàcia. Forma part de la cultura popular el pensar que els antibiòtics són la solució a qualsevol procés infecciós. Que fins que un no pren  un "antibiòtic" no es curarà, o recaurà sense fi de la mateixa malaltia, o es farà "crònica".


antibiotics
La responsabilitat és de tots, i als metges els correspon també una porció important. La prescripció d'antibiòtics és excessiva, no només per part de la veïna i del sabater de la cantonada, també dels metges que de vegades els prescrivim amb massa alegria o sense una raó basada en evidència científica.

Ara bé, les resistències dels bacteris als antibiòtics no tenen l'origen només en l'ús com a medicament en humans, hi ha altres formes de facilitar la seva aparició. Podeu llegir més informació al següent enllaç de la ECDC.


La ECDC també ha realitzat un triptic amb recomanacions per a l'ús racional dels antibiòtics.

Només podem millorar l'ús dels antibiòtics entre tots, posant cadascú de la seva part i trobant l'equilibri just entre la prescripció excessiva i l'ús insuficient que pugui perjudicar al pacient. La demanda d'un tractament inútil i la negativa a seguir un tractament beneficiós.

No sempre és fàcil la decisió ni evident el camí a seguir. Interès i voluntat ens ajudaran a millorar en aquest particular viatge.



Antoni Salvà. Pediatre.

diumenge, 22 de novembre del 2015

Vacuna contra el meningococ B. Però, la recomanem o no?

En l'entrada anterior us explicàvem les recomanacions actuals de la vacuna contra el meningococ B que estan finançades de la Salut Pública. Fora d'això, associacions pediàtriques i molts pediatres recomanen a les famílies posar-la als seus fills, amb més o menys explicacions o raons.

Fa molts anys es buscava una vacuna contra aquest bacteri, però les que s'aconseguien no eren prou efectives. Es va trobar primer la solució per altres meningococs. El C ja té vacuna efectiva fa anys i ja està inclosa al calendari vacunal sistemàtic cobert per la Salut Pública des de desembre de l'any 2000. D'altres també tenen vacuna, però donat que no són habituals en el nostre ambient, no es posen ( A, W135, Y).

Freqüència. Les infeccions per meningococ B apareixen en la població general 0,7 casos per 100.000 persones, però amb una distribució per edats molt diferent. Els lactants de menys de 12 mesos arriben a patir 12 casos per 100.000.

Gravetat. Les infeccions per meningococ B tenen una mortalitat del 10%, i provoca seqüeles greus fins en un 30%.

Cobertura. Es calcula que la vacuna protegeix contra el 70% dels bacteris d'aquest tipus.

http://vacunasaep.org/familias/vacunas-una-a-una/vacuna-meningococo-b
                                  

Aquests són el números que coneixem, són freds, cert, però són una referència que ens pot ajudar a decidir.


Certament, les estadístiques no asseguren res. És molt poc probable que ens toqui un llamp, tots esperem que no ens passi, però passa. I a la inversa, és molt poc probable que ens toqui la loteria, però en comprem amb la il·lusió que ens passi a nosaltres. I la de Nadal, per exemple, es basa en un total teòric de 100.000 números i molts participem amb un número (1 per 100.000; repasseu la freqüència de la malaltia).

La vacuna pot evitar una infecció greu i potencialment letal. Endavant.

Però hi ha altres riscos molt més presents que podem escollir passar per davant, per exemple: la vacuna contra el pneumococ (sembla que l'any pròxim en algun moment estarà finançada), anar al cotxe amb el sistema de retenció infantil correcte i ben posat (la mortalitat per accidents de tràfic al 2013 va ser de 3,6 per 100.000 persones, segons de Direcció General de Tràfic), o tenir cura de les dents (la càries és la malaltia infecciosa més freqüent en nens, més del 50% de nens i nenes de 3 anys en tenen).

En definitiva, hi ha molts riscos a la vida. El meningococ B n'és un. Ara tenim una vacuna que ho redueix, no l'elimina. Poseu-la o no, però decidiu sabent quins són els avantatges i quines les limitacions.


Antoni Salvà Siquier
Pediatre.

dilluns, 9 de novembre del 2015

Vacuna contra el meningococ B

Després de què fa més d'un any, per sorpresa i diferenciant-nos de la resta d'Europa, ens prohibissin administrar la vacuna contra la varicel·la, aquest mes d'octubre ens ha donat la possibilitat d'administrar la vacuna contra el meningococ B. Diu el Ministerio de Sanidad, entre d'altres coses, per alinear-nos amb la resta d'Europa. No deixa de ser curiós que l'alineació amb Europa interessi de forma tan divergent segons la vacuna, l'any o el moment electoral... es fa difícil saber quina és la raó vertadera o principal.

Les recomanacions oficials de les autoritats sanitàries per a aquesta vacuna són les que us mostrem aquí. Aquests casos són els que permeten administrar la vacuna sense cost pel pacient.

"Recomanacions d'utilització de la vacuna contra el meningococ B (Bexsero®)

1. Vacunació en persones amb risc alt de patir malaltia meningocòccica invasiva (MMI)

  • Persones amb deficiència de properdina o amb deficiències de factors terminals del complement (incloent les que reben o rebran eculizumab).
  • Persones amb asplènia o disfunció esplènica greu (anèmia de cèl·lules falciformes) i en aquells amb resecció quirúrgica programada.
  • Persones que han patit un episodi d'MMI.
  • Personal de laboratori (tècnics de laboratori i microbiòlegs) que treballi amb mostres que potencialment puguin contenir N. meningitidis".
2. Vacunació de casos i contactes en brots.
      Aquests no els especifiquem, depenen de què apareguin 2 o més casos en comunitats o grups determinats en un període de temps preestablert.


Tota la resta de recomanacions són no oficials, és a dir, la que us pugui donar un/a pediatre/a o el mateix Comité Asesor de Vacunas de la Asociación Española de Pediatría, per citar les més evidents i properes a la nostra activitat, no comporten cap disminució en el preu a l'hora de comprar-la. Igual que ha passat fins ara, per exemple, amb la vacuna contra el pneumococ (Prevenar 13 o Synflorix).

La comercialització diu que s'ha de dispensar amb prescripció mèdica. Això vol dir que volen que un metge us l'hagi recomanada, res a veure amb el fet que estigui o no finançada. El preu de la vacuna sembla que oscil·larà entre els 106 i els 115 euros.





diumenge, 18 d’octubre del 2015

Reduim les infeccions habituals...

Després de l'entrada Reprenem les infeccions habituals... en què donàvem números de la realitat del dia a dia i els factors que influeixen en ells, ens fem ressò avui d'un molt interessant article dels Quaderns FAROS de l'Hospital Sant Joan de Déu. Amb un títol optimista, Seis maneras de evitar que tu hijo enferme con la llegada del frío, explica què podem fer per reduir el contagi de malalties. D'infeccions en passarem, no les podrem evitar totes, però sí podem aplicar mesures per provar de reduir-ne el número.

Aquestes mesures són molt senzilles i, paradoxalment, semblen les més difícils de seguir. De vegades les coses més fàcils, més evidents... són les que deixem primer de banda.

Us fem un apunt d'algunes de les recomanacions que destaquen (amb lletra negreta o subratllat): Però no us quedeu amb això, us recomanem que ho llegiu tot.

"en realidad el frío no es el culpable en sí de que los niños se pongan enfermos".

Tots tenim integrat que quan ve el fred venen els mocs, tos, febres... però no és casualitat que al setembre acabi l'estiu i comenci el curs escolar: permanecer en lugares cerrados en contacto con otros niños facilita el contagio de los virus.

Se recomienda abrir las ventanas de las habitaciones al menos 10 minutos al día. Tan a casa com a l'escola és recomanable ventilar els espais comuns, evitar grans concentracions (molts nens o adults en poc espai), i no abusar de la calefacció. 

Vigilar què compartim amb els nens i ells entre sí: joguines, estris de menjar, xumets... Rentar-se  les mans (adults i menuts) en arribar a casa i abans de menjar és una de les millors mesures de prevenció contra infeccions respiratòries i gastrointestinals que podem prendre.

Seguir una dieta variada y saludable. Fixeu-vos que Sant Joan de Déu, amb tot d'especialistes de tota mena, no recomana cap producte lacti elaborat ni cap suplement vitamínic per reduir les infeccions.

De la grip no en parlarem aquí, ho podeu llegir en el document original. En breu actualitzarem la nostra entrada sobre la grip i la vacunació.

Finalment comenta que podem protegir la pell de les complicacions del fred amb una bona hidratació.

En definitiva, un article que us recomanem.

Antoni Salvà
Pediatre


Demanar, consultar o anul·lar cites a través de la web

A partir de comentaris d'algunes famílies que ens han comentat les dificultats que han tingut per gestionar cites pels seus fills i filles a través de la xarxa, hem preparat un document explicatiu a base d'imatges de les pàgines que hauríeu d'anar veient durant el procés.

També hem aprofitat per a introduir un link a lal pàgina del Departament de Salut en aquest mateix blog per facilitar-vos l'accés (a la dreta del títol de l'entrada).

Per no fer tan llarga aquesta entrada, hem col·locat el document a la pàgina web del CAPSE i d'aquest mateix blog. Hi podeu accedir des d'aquí.


En ocasions, els enllaços que editem al blog o a la web canvien la seva adreça web. Us demanem disculpes si en algun moment no els actualitzem a temps. I us agraïm molt si ens ho feu notar. Normalment sou els primers en veure que alguna cosa no funciona. Els vostres avisos ens ajuden a mantenir-nos al dia.


Antoni Salvà Siquier
Pediatre

dimarts, 13 d’octubre del 2015

Boca, mans i peus amb granets


En resum: 
El boca-mà-peu és una malaltia infecciosa vírica típica de nens i nenes petits que provoca febre, pèrdua de gana, mal de coll i caracteritzada per l'aparició de vesícules vermelloses a la boca, les mans i els peus. S'incuba entre 3 i 6 dies abans de manifestar-se i es resol en una setmana. El tractament és simptomàtic.

La malaltia exantemàtica de boca-mà-peu no és una de les clàssiques a les que li varen posar nom especial fa 2 segles (veure l'entrada La de la bufetada), però a la consulta pediàtrica sí que és un "clàssic". La veiem cada any, en forma d'epidèmies en nens i nenes petits (1-5 anys) sobretot. És produida pel virus Coxsackie A16. Però atenció, hi ha altres Coxsackie A + un altre número del 1 al 23 que també la poden causar. En conseqüència, es pot passar més d'una vegada, tantes com Coxsackies Ax amb els que us pogueu creuar.




Coxsackie, per cert, és un poble de l'estat de Nova York, on Gilbert Dalldorf and Grace Sickles varen identificar, cap allà l'any 1949, el primer virus de la família que va acabar anomenant-se Coxsackie, en honor a la seva troballa.

La malaltia no té massa secret a la pràctica. Després de 3-6 dies d'incubació produeix febre, mal de coll, pèrdua de gana i l'aparició de petites vesícules vermelloses a les mans, els peus i dins de la boca, aquí ràpidament es trenquen i queden com aftes. Segons el número del virus (A6, A16...) l'erupció es pot estendre a cames, cuixes, natges, al voltant de la boca. No provoca picor (per contra, la varicel·la provoca vesícules més grans per tot el cos i solen picar). Tot estarà resolt en uns 7 dies.

Com la majoria de virus, no té tractament específic per eliminar-lo. Sort de les nostres defenses naturals que tan bé funcionen. Tampoc hi ha vacuna. Per tant, al malalt l'haurem de cuidar molt, i podrem calmar el dolor i malestar amb paracetamol o ibuprofè. Com les lesions de la boca poden fer mal en menjar, és convenient evitar aliments calents i àcids. Habitualment els nens prefereixen prendre lactis freds, per exemple, llet o iogurs.

A part d'un nom tan descriptiu, té una complicació molt característica i curiosa: als 2 o 3 mesos de patir aquesta infecció, pot aparéixer una onicomadesi: el desprendiment indolor de les ungles (algunes o totes 20). No hi ha que preocupar-se, es regeneren íntegrament, com si no hagués passat res.

Podeu trobar més informació als llocs habituals: AEPap, KidsHealth, per exemple.




Antoni Salvà. Pediatre.

diumenge, 4 d’octubre del 2015

Setmana Mundial de la Lactància Materna 2015

Aquesta Setmana Mundial va tenir el seu moment la primera setmana d'agost en alguns països. A Espanya i altres països europeus es va acordar celebrar-la aquesta setmana del 5 al 11 d'octubre, per "motius culturals" (el primer que em ve al cap són les vacances d'agost).

Com sabeu, el nostre centre dóna un suport proactiu a la lactància, com hem informat en una entrada anterior. Aquesta Setmana Mundial 2015 de la Lactància Materna està focalitzada en el tema Amamantar i Treballar. No farem copy and paste. Us facilitem dos enllaços per si voleu llegir alguna cosa més:

De Familia y Salud, de la AEPAP

De l'associació ALBA Lactància Materna, que organitza una xerrada sobre el tema el dia 9 d'octubre a Barcelona.

Per la nostra part, ja sabeu que tenim un Taller de Lactància Materna al nostre centre els divendres al matí (consulteu el calendari al mateix blog) i que, per a qualsevol dubte o demanda d'informació, podeu preguntar al personal de Pediatria.


dilluns, 21 de setembre del 2015

Quan podré anar al seient davanter del cotxe?

Per respondre al vostre fill/a correctament a aquesta pregunta que pot ser us farà demà, o que ja va formular fa set dies, heu de saber que a partir del dia 1 d'octubre de 2015 entra en vigor una modificació del Reglament general de circulació, concretament l'Article 117. Cinturons de seguretat i sistemes de rentenció infantil homologats.

Aquest article estableix una talla mínima de 135 cm perquè un menor pugui anar al seient del copilot. Aquesta talla pot correspondre a un nen o nena de 8 anys, o de 11. El límit és l'alçada, no l'edat. Per tant, a qualsevol fill o filla que ens demani quan podrà anar al davant del cotxe, li podrem dir que quan faci 135 cm d'alçada, (i quan arribi a 140, al Dragon Khan).

Hi ha excepcions, per qui s'ho vulgui llegir, per exemple, si el cotxe no té seients al darrere, o ja estiguin ocupats per altres menors i les seves corresponents cadires homologades. En cas d'anar al davant, obligatòriament amb un sistema de rentenció infantil homologat i adequat al seu tamany.

Recordeu, de pas, que si porteu un bebé en un seient davanter orientat cap enderrere, l'airbag ha d'estar desactivat.

Accident: (substantiu masculí) Esdeveniment casual que comporta un dany, que té conseqüències funestes. Els accidents passen. Diu la definició que són casuals. No ho podem controlar tot, però sí algunes coses. Evitem la casualitat de no portar el cinturó de seguretat ben cordat o als menors mal assegurats al cotxe.


Antoni Salvà. Pediatre.

dimarts, 8 de setembre del 2015

Revisions medicoesportives (actualitzat)

Comencem un nou curs, i amb ell, la petició de papers, certificats, carnets, fotocòpies... Un dels possibles és el CERTIFICAT MÈDIC ESPORTIU, especialment per a nens i nenes de ESO i Batxillerat que practicaran regularment esport. Aquest certificat és obligatori per a poder participar en competicions federades.
Fa molts anys, aquestes revisions i la seva certificació la podia fer qualsevol metge. Les coses han canviat. Tot i que a algunes famílies encara els diuen que això li pot fer el pediatre del CAP, no és així.
Els Certificats Mèdics Esportius només els poden estendre centres acreditats. Aquests centres han de tenir com a mínim un metge especialista en Medicina de l’Esport. L’informe final es basa en una Valoració Funcional Medicoesportiva (abreviat VFME en molts documents, si teniu la paciència de investigar-ho). Tenen un cost variable segons el centre i el tipus de certificat i habitualment se’ls dóna una vigència de entre 1 i 5 anys, depenent de l’edat i els tipus de pràctica esportiva.

Tipus de certificat. En el nostre àmbit, ens interessen aquests dos:

Tipus I. Per a persones fins els 13 anys. Inclou les següents valoracions i exploracions:
  •  Antecedents personals i familiars
  •  Antropometria: mesura del pes, alçada i càlcul de l’índex de massa corporal.
  •  Exploració d’aparell locomotor i flexibilitat
  •  Exploració respiratòria amb espirometria
  •  Exploració cardiovascular amb electrocardiograma i mesura de tensió arterial
  •  A partir dels resultats es lliura un: Informe mèdic i esportiu en què es reflecteixen les troballes i resultats de les exploracions realitzades, així com les recomanacions per a la pràctica d’activitat física.
Tipus II. A partir dels 14 anys.
Tot l’anterior més una prova d’esforç. Es recomana en general als majors de 16 anys, com a conseqüència de les càrregues d’entrenament que els nois i noies poden realitzar. Aquest, però, NO és obligatori per a la realització de la fitxa federativa.

També hi ha un Tipus III, dirigit a esportistes professionals. Aquí no hi entrem nosaltres.

Si us demanen o voleu fer al vostre fill una d’aquestes valoracions, us oferim aquí un llistat de Centres Acreditats. L’hem trobat a la web de la Federació Catalana de Futbol.
Respecte als preus, millor que us informeu al Centre on us vagi millor, són variables. Hi ha centres que ofereixen preus especials per a grups o clubs.
Aquests informes són documents mèdics a tots els efectes, pel que estan sotmesos a les mateixes consideracions legals (conservació, confidencialitat, lliurament només a la persona o tutor legal...) que la Història Clínica, per exemple. 
És cert que aquest document també representa “un element de seguretat i un recolzament legal per part dels organitzadors d’activitats esportives”, i que no està inclòs en el Sistema Nacional de Salut, amb el que representa de cost econòmic afegit al que pugui costar practicar l'esport escollit. És cert, però penseu que l’important és que són un bon instrument per detectar i evitar riscos latents en la pràctica d’exercici físic i per adaptar-la en els casos que convingui. L’objectiu és la salut.


Si voleu llegir més, teniu aquest enllaç a un document de la Associació Catalana d’Especialistes en Medicina de l’Educació Física i l’Esport. Hi trobareu unes explicacions molt més extenses, amb referències als aspectes legals, detall de les proves que es recomanen. Inclús veureu que divideixen el Tipus II en dos apartats a i b, segons edat i pràctiques esportives.

divendres, 21 d’agost del 2015

Reprenem les infeccions habituals...

En resum.
Un nen sà pot patir entre 3 i 8 infeccions respiratòries víriques cada any. Però si va a l'escola, té germans grans que hi van i/o està exposat al fum del tabac, pot arribar a tenir-ne fins a 18, segons càlculs publicats.  
El sistema immunitari d'aquests nens i nenes funciona perfectament.

Així com fa uns dies anunciàvem el reinici de les activitats comunitàries al setembre, us anunciem que també tenim previst reprendre les infeccions epidèmiques habituals, principalment respiratòries i de causa vírica, ja sabeu: mocs, tos, febre, mal de coll...

Segons els estudis i estadístiques actuals, es dóna per normal que un nen sà de entre 3 i 5 anys d'edat pateixi entre 3 i 8 infeccions respiratòries cada any. Molts pensareu que el vostre fill/a n'ha patit més, i de llarg! I és cert. El que passa és que el càlcul anterior està basat en infants que no van a l'escola, no tenen germans majors que hi van, i no estan exposats al fum del tabac. Aquests són tres dels més importants factors que augmenten les probabilitats de patir més infeccions. De fet, si es donen aquests circumstàncies, el número de infeccions anuals que es considera normal augmenta fins a 18!


Fixeu-vos que hem posat "un nen sà". Per moltes infeccions respiratòries víriques que pateixi el vostre fill, segueix sent un nen sà, que passa infeccions sí, però sà. En tot cas, no és una competició ni qüestió de batre records. Això són números basats en estadístiques. Cada nen tindrà les infeccions que "li toquin" en funció de les pròpies circumstàncies.

Quan ens diuen que tal nen té moltes infeccions o febres tan altes, en general, pensem en la seva immunitat: No tindrà algun defecte immunitari? I si no ens ho demanem nosaltres, ens ho fa pensar la publicitat, que cada dia ens suggereix "alimentar o reforçar" les defenses amb tal o qual producte. Penseu que les immunodeficiències són malalties poc freqüents i algunes molt serioses, res a veure amb tenir 4, 10 o 18 refredats o faringitis víriques. Aquestes malalties faciliten infeccions més greus, persistents o de repetició, i necessiten tractaments molt específics, sense els quals el malalt no pot superar la infecció.



Antoni Salvà Siquier. Pediatre.