Certificat:
m.
No és estrany que un pare o una mare ens demanin un certificat en què consti que hem visitat el nen per una malaltia. Aquests papers solen estar destinats a l'altre pare o mare, a l'escola, al menjador... No és cap problema si ho podem certificar, és a dir, podem donar fe del fet: ho sabem perquè ho hem visitat nosaltres o bé perquè consta a la història clínica del nen.
Però de vegades no podem. Si el nen no ha estat visitat al nostre centre, no tenim manera de "certificar" res. Els nostres certificats, per simples que semblin, igual que les prescripcions de fàrmacs, comporten una responsabilitat i s'han de basar en la nostra feina i criteri, no en la necessitat o conveniència d'altres.
Si a l'escola, per exemple, demanen un certificat per poder repetir un examen a un nen (que va estar malalt el dia que ho va fer la classe), el podrem fer si en tenim constància, si no, no el podem fer, no l'hem de fer. No és una qüestió de voluntat o bona intenció.
Si uns pares diuen que el nen estava malalt el dia de l'examen, per què no els hem de creure?
Si un nen passa una malaltia a casa, sense metges pel mig, com podria ser en moltes ocasions, perquè hem d'obligar a la família a anar al metge? Només per aconseguir l'"imprescindible" certificat?
Gran part del temps de consulta, de tot l'equip de Pediatria, es dedica a ensenyar a reconèixer símptomes i malalties i a tractar-los si cal. A no necessitar anar al CAP o a Urgències per qualsevol incidència en la salut dels nens. A reconèixer quan sí és convenient una visita. En definitiva, a fer més autònomes les famílies. Tot el contrari que el que representa demanar aquests certificats.
Pot ser, entre tots, ens hem de plantejar si són necessaris tants papers. No seria millor basar la nostra relació en la confiança?
Antoni Salvà
Pediatre.
Però de vegades no podem. Si el nen no ha estat visitat al nostre centre, no tenim manera de "certificar" res. Els nostres certificats, per simples que semblin, igual que les prescripcions de fàrmacs, comporten una responsabilitat i s'han de basar en la nostra feina i criteri, no en la necessitat o conveniència d'altres.
Si a l'escola, per exemple, demanen un certificat per poder repetir un examen a un nen (que va estar malalt el dia que ho va fer la classe), el podrem fer si en tenim constància, si no, no el podem fer, no l'hem de fer. No és una qüestió de voluntat o bona intenció.
Si uns pares diuen que el nen estava malalt el dia de l'examen, per què no els hem de creure?
Si un nen passa una malaltia a casa, sense metges pel mig, com podria ser en moltes ocasions, perquè hem d'obligar a la família a anar al metge? Només per aconseguir l'"imprescindible" certificat?
Gran part del temps de consulta, de tot l'equip de Pediatria, es dedica a ensenyar a reconèixer símptomes i malalties i a tractar-los si cal. A no necessitar anar al CAP o a Urgències per qualsevol incidència en la salut dels nens. A reconèixer quan sí és convenient una visita. En definitiva, a fer més autònomes les famílies. Tot el contrari que el que representa demanar aquests certificats.
Pot ser, entre tots, ens hem de plantejar si són necessaris tants papers. No seria millor basar la nostra relació en la confiança?
Antoni Salvà
Pediatre.
