"Molluscum contagiosum", contagiós sí, i què?

Tema controvertit, he fet una petita cerca i he trobat opinions per a tots els gustos. Senyal que ningú té proves definitives per decantar la balança cap a un costat o cap a l'altre.

I les opcions de la balança de què parlo són:

els hem de tractar o és millor deixar que marxin sols?

els nens amb mol·lusc contagiós poden anar a la piscina o no?

Aquí, tanmateix, només pararé atenció al segon dilema. Us posaré aquí els links d'algunes d'aquestes fonts consultades. Totes expliquen amb més o menys detall quin virus és el causant, com són les lesions cutànies, com es transmeten, com es poden tractar i si requereixen aïllament (aquí i a la transmissió apareixen les diferències).

En primer lloc el document "Molluscum contagiosum en piscinas" del Servicio Navarro de Salud, que m'ha semblat el més afi a la meva opinió i experiència personal. Explica que amb unes mesures higièniques bàsiques: tapar les lesions, rentat de mans, neteja del material utilitzat o ús de material de forma individual (per exemple, el nen amb mol·lusc té uns braçals per a ell sol) i no compartir tovalloles són mesures raonables per evitar la transmissió del virus, pel que no estaria justificat impedir a cap nen assistir a natació per aquesta raó.

També diu que si les autoritats responsables de la instal·lació decideixen que els nens amb mol·lusc no poden utilitzar-les, el diagnòstic hauria de ser realitzat per personal sanitari.

Altres documents que també tendeixen a deixar fer als nens, però entenen l'opció dels responsables:

PublicHealth  England

Departmentof Health. Australian Government

Molt similars aquests dos, sobretot parlen d'instal·lacions per a nens, no de piscines, però us pot interessar...

KidsHealth, aquí diuen que sempre que el nen adopti les mesures preventives, pot realitzar qualsevol activitat. Aquestes mesures afegeixen, a les dites al de Navarra, portar roba que cobreixi les lesions, no només tiretas o pegats impermeables.

AEPap. L'Associació d'Atenció Primària, sempre fiable, introdueix algun matis que no m'agrada. Entre les raons per tractar, inclou el "rechazo social" i la "preocupación estética" (?!).  Ja som grandets. El rebuig social i la preocupació estètica es resolen amb educació i informació, no amb tractaments que poden ser agressius pel nen i que poden deixar lesions cicatricials que duraran més que el propi mol·lusc. Els temps de Ben-Hur, amb els leprosos vivint en coves ja hauria d'estar superat.

Finalment, enllacem amb Epidermos, una clínica de Barcelona de Dermatologia i Estètica, que dedica un escrit al mol·lusc. D'aquí destacaria una frase que m'ha agradat: "El molusco es mucho menos peligroso que un niño que no sepa nadar". I m'ha recordat que sovint, per fer cas de tradicions, coses que sempre s'han fet d'una manera i no de l'altre, de creences no comprovades, de falta de perspectiva, fem coses o prenem decisions incorrectes.

Fem algun bé a un nen impedint que vagi a fer natació pel fet de tenir mol·lusc?
És una infecció perillosa?
Aïllar un nen assegura als altres no patir el contagi? 
És la piscina l'únic àmbit on es pot contraure la infecció?
És possible implementar unes mesures d'higiene que minimitzin el risc de contagi?

No, no, no, no i sí.
Per tant, deixem als nens fer la seva feina, i fem nosaltres la nostra.

Antoni Salvà. Pediatre.