Coma etílic

En les últimes setmanes hem pogut sentir a les notícies diversos casos de nois atesos pels serveis mèdics per intoxicacions etíliques, inclòs el desgraciat cas d'una noia de 12 anys que va acabar morint. Són d'aquells casos que ens fan pensar, encara que sigui només en el moment que sentim la notícia, especialment a aquells pares que tenim fills i filles d'edats properes.

El primer pensament que ens creua el cap és "al meu fill això no li passarà". Ben pensat, els pares d'aquests nois també devien estar segurs que això no els podia passar a casa seva. En cas contrari, no els haurien deixat sortir aquella nit.

El cert és que hi ha coses a la vida que no podem controlar. Els accidents, les intoxicacions, les caigudes, les relliscades... passen. I ningú no s'ho esperava ni sabia que passaria (per molt que els que pateixen sistemàticament diguin "ja sabia jo que passaria...")

Sí que podem, en canvi, mantenir una bona comunicació amb els nostres fills, no ja als 2 anys, que comencem a parlar i ens fan molta gràcia cada cop que repeteixen una paraula o una expressió nova, ni als 6 anys quan inicien l'Educació Primària i aprenen a llegir i fan alguna extraescolar i ens l'expliquen, amb sort, durant el sopar. La comunicació, de vegades amb més esforç per part nostre, i tacte, i consideració als desitjos o humor del fill o filla l'hem de mantenir en l'edat de la pubertat i adolescència. I diem mantenir, perquè si no la teníem abans, difícilment la posarem en marxa en aquest moment.

I comunicant, eduquem, transmetem valors. Per tant, hem de vigilar què i com comuniquem. Per exemple, i aprofitant els casos mencionats: en les nostres converses amb els fills, o altres adults (però que els nens poden sentir) relacionem l'alcohol amb la diversió? ens vanem d'haver-nos entrompat? d'haver begut molt sense perdre el control? parlem de les begudes alcohòliques com d'una cosa que ens ajuda quan tenim un problema? a oblidar una pena?

Pot ser no és la solució, però és un pas molt important. La prevenció en aquests casos no és una vacuna que puguem comprar i administrar en una o dues dosi. És la manera com vivim amb els nostres fills. Cada dia.

Antoni Salvà. Pediatre