Epidèmia d'escarlatina

La passada setmana vàrem tenir coneixement a través d'algunes famílies que a una escola del barri hi havia una concentració de casos d'escarlatina.

Què és l'escarlatina? És una malaltia infecciosa causada per un tipus d'Streptococcus pyogenes que produeix una toxina que provoca l'aparició d'una erupció (o exantema) característic. El focus infecciós de l'estreptococ es troba majoritàriament a les amígdales. En algun cas pot ser un focus cutani (per exemple, una ferida a la pell infectada per bacteri del mateix tipus). Quan un altre tipus d'estreptococ que no produeix aquesta toxina infecta les amígdales en diem amigdalitis estreptocòcica o angines.

Aquesta infecció és més freqüent entre els 4 i els 14 anys. És poc probable en nens menors de 4 anys, en els que la inmensa majoria d'infeccions respiratòries, incloses les amigdalitis, són de causa vírica.

En ambdós casos, angines o escarlatina, el tractament recomanat és el mateix: l'antibiòtic amoxicilina o penicilina durant 10 dies (excepte en al·lèrgics a aquest antibiòtic). Només en al·lèrgics a aquests dos antibiòtics s'haurien de tractar amb un altre antibiòtic. La persona que té aquesta infecció és contagiosa fins a les 24 hores d'iniciar el tractament antibiòbic.

La prevenció de l'escarlatina consisteix en prendre mesures per a evitar la seva propagació. En cas de detectar un cas aïllat o epidèmic d'escarlatina, la mesura preventiva més important és respectar aquest període de contagiositat i no portar el malalt a l'escola o altra activitat col·lectiva durant aquestes primeres 24 hores de tractament.
A més, cal observar les mesures bàsiques d'higiene. Unes són fàcils, com rentar-se les mans; i d'altres són fàcils de recomanar però difícils de mantenir a casa, com evitar que el malalt i els altres nens comparteixin estris de menjar, joguines que s'hagin portat a la boca, la tos d'un sobre l'altre. 

No hi ha vacuna per a prevenir aquesta infecció.

La presència d'estreptococ es pot confirmar en el malalt. Si el metge té dubtes o vol confirmar la presència d'estreptococ pot demanar un cultiu o realitzar una detecció ràpida d'estreptococ a la consulta. La major part de serveis d'urgències i CAPs en disposen. El seu ús permet evitar l'administració d'antibiòtic quan no és necessari (si el resultat és negatiu) o prescriure'l quan sí és convenient (si el resultat és positiu).

En un nen o nena sense símptomes, no està indicat fer cap tractament "preventiu" ni cap detecció d'estreptococ. Aquestes mesures no tenen cap utilitat i només provocarien un sobretractament antibiòtic del tot innecessari. Hi ha persones (de qualsevol edat) que poden tenir estreptococs a la faringe sense patir la infecció, són els portadors sans. Poden representar fins el 15% de la població. Aquestes persones no s'han de tractar.