Ja fa 5 setmanes que estem confinats. Hem aplaudit a la gent que ha estat treballant pels malalts. Hem fet cas a les autoritats i ens hem quedat a casa. Els números de la famosa "corba" comencen a baixar.
Al final de tot això, quan puguem sortir de casa, acompanyar als nens a l'escola, anar a comprar roba, quedar amb els amics a fer un cafè... hauríem de quedar tots un dia a una plaça ben ampla per aplaudir als nens i nenes, que han suportat, millor o pitjor però ho han fet (quin remei!), les ordres d'unes autoritats que desconeixen, per una malaltia desconeguda.
També hauríem d'aplaudir als pares i mares que ho han aconseguit i sofert (no dic que tenir els fills a casa sigui un sofriment, em refereixo a la situació global). A les àvies i avis que no han pogut veure als nets i netes. Als que han perdut algú per la malaltia i no s'han pogut acomiadar. Als malalts de malalties que no són Covid19 i han quedat relegats a trucades telefòniques i ajornaments de proves i visites.
Les mans faran fum. Amb alegria.
Però això serà més endavant. De moment ens queden dies de confinament (quants? no ho sabem). I hem de seguir sent pacients, molt pacients, mantenir l'aïllament, les distàncies, filtrant informació, per no caure en els enganys, en la desesperació.
Ho estem fent bé. Continuem pel bon camí.
Ànims!
Antoni Salvà
Pediatre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada