Una consulta freqüent en la segona part del curs escolar és sobre el cansament dels nens. Diria que més com més grans són. La sensació de no tenir ganes de sortir o fer coses que abans es feien, de apatia... són interpretades sovint com un símptoma de malaltia, de què falta alguna cosa, sospitem anèmies, faltes de vitamines, de ferro, o coses més greus.
Però, també sovint, no pensem en el que podria ser més evident: que els nens se senten cansats per cansament, i que el que necessiten és descansar, més o millor.
El cansament té relació amb l'activitat diària: classes, estudis, activitat física espontània o organitzada en extraescolars, horaris de dormir irregulars o insuficients, menjar inadequat, manca de temps per relaxar-se. I tot això sense ser-ne conscients. El dia a dia, com en altres aspectes de la vida, ens consumeix el temps. L'automatisme de la rutina diària no ens deixa pensar.
El Butlletí Família i Escola del Departament d'Ensenyament dedica, en el seu número d'abril, una entrada a aquest tema. En ella, a través d'una enquesta de sis preguntes, intenta fer reflexionar sobre si som conscients de l'activitat que realitzen els nostres fills al llarg del dia i de si tenim en compte que puguin tenir temps de lleure, de jugar, de descans per fer (o no fer) alguna cosa, de dormir, de menjar...
El cansament pot ser físic, mental o emocional o una barreja. No només els aspectes físics cansen. Pensem també amb tensions emocionals amb altres persones, problemes familiars, un professor que em té mania, una assignatura que no m'agrada gens, un esport que ja no m'agrada, i ara venen els exàmens... Tot això cansa.
Evidentment, si el vostre fill/a no es troba bé, heu de consultar. I pot ser nosaltres tampoc ho veurem clar. Afortunadament però, la majoria de les vegades, el cansament serà per cansament. I la solució no seran suplements vitamínics, ni proves mèdiques, sinó parar-se a pensar i reorganitzar-se.
Antoni Salvà
Pediatre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada